Crònica de la sortida de senderisme a Sant Quirze de Besora

14717288_895146480619292_91577674415104929_nA les set del matí, ens trobem tots a l’ateneu i encara que no està clar si plourà pugem ràpidament i enfilem cap a Sant Quirze de Besora.

En una horeta estén fent un cafè alguns, esmorzant altres. Al poble comentem la jugada i alguns con sempre desconfiant de la llargada i duresa de l’itinerari intenten trobar la frase màgica que alleugereixi el seu neguit, sempre tenen la mateixa resposta, es fàcil ja veuràs.

Sortim del aparcament de l’estació de Sant Quirze de Besora per la pista asfaltada que puja al castell de Montesquiu, i a uns 500m trenquem a la dreta per una pista puja suaument entre alzines cap a la carena per arribar al GR 151, i en breu passem pel Pla del Revell on trobem un cobert al Más Ravell amb bones vistes al Montseny i Serra de Bellmunt tot i que el dia està cobert per la boira i no ens deixa gaudir-ne gaire.

Arribats al Pla, casa rural aturem la marxa i aprofitem per pujar al Castell de Besora, un sender molt fresat ens posa ràpidament dalt del cim i altre cop la boira ho tapa tot. Baixem a buscar part del grup que ens esperava i continuem la baixada fins el poblet de Santa Maria de Besora, travessem i agafem una pista encimentada cap el Coll de Beví, tot enganyant a l’asfalt utilitzant algun corriol i sender a través del bosc i dels camps.
Arribats al Coll de Beví surt cap a l’oest un petit sender molt marcat, estret però prou trepitjat que enfila d’alt de la carena i travessa la Serra de Bufadors sense gaire dificultats fins el llogaret fantàstic i màgic on trobem els avencs i forats que donen nom a la serra. Ja quan arribes a prop la llum baixa i com si ens endinséssim en un túnel de vegetació que dona pas a un altre dimensió ens adonem del canvi radical d’ambient, molsa per tot arreu, heures i falgueres omplen tots els racons i les parets de l’estret canó. Per sortir de l’estret hi ha una cicatriu al final del recorregut que equipo amb una claus i una corda per fer un passamà, el terra rellisca donat que a plogut tota la jornada del dissabte i no Val a badar.
Ja fins el sender de sortida travessem un bosquet on anem recollint bolets i omplint el cistell de l’Agustí que tot i estar frenètic d’aquí cap allà recollint bolets s’apropa a on algú a trobar algun i no sap si es no o dolent.
Arribem a la cruïlla amb la pista que recorre per Baix els Cingles de Beví i on es trobar la Bassa de la Professó i com que Ja hi ha gana ens acomoden amb els primers rajos de sol de la jornada, que son molt d’agrair. Calmada la gana anem baixant per bona pista fins a Sant Moi, petit mas on trobem una capella rera la nau, i a qui el camí baixa fortament fins a trobar el Ter que creuem per un pont ferrat del tren just a tocar de la Farga de Bebié, colònia tèxtil centenària fundada por suïs Edmond Bebié al 1899 i que va posar fi a l’activitat productiva al 2008.
Sortim per darrera la fàbrica i agafem una pista asfaltada prop de l’estació seguint el GR.151 fins trobar la font de la Quintana de la Solana, i ja amb poc temps més ens plantem a les portes del Castell de Montesquiu, del que es te constància que al s. XIII ja existia, encara que sembla que al S.IX Ja hi havia una torrassa solitària per fer guàrdia.

Després de visitar els jardins i refer-nos a la font que hi ha a la cabana del Castell anem baixant per la pista asfaltada per fer els últims 2km fins a l’estació de Sant Quirze de Besora on ens espera el bus i on finalitzarem la caminada.

Ramon “Mon” Rodríguez
Responsable secció senderisme

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.