Arxiu | Alta Muntanya

Ascenció hivernal a l’Aneto amb esquís

Ascenció hivernal a l’Aneto amb esquís

Quan menys t’ho esperes sona el mòbil i un amic et fa la proposta “deshonesta”, et vens demà amb esquís a l’Aneto?
Amb l’Antonio Rosell ens coneixem de no fa ganes anys, però quan hem fet algo junts a estat llarg, dur i sense gaires reposos o cap, gran esquiador, corredor de muntanya i ciclista, i aquest cop hem va bé per gaudir altre cop amb ell i uns amics seus de Vilassar.
Quedem divendres havent dinat i sortim direcció Benasc, allà hem quedat amb la restaurant del grup per sopar. Poc després de quarts de vuit arriban i conec per fí a l’Uri i la seva parella la Mariona, corredors de muntanya i al Carles que ja ens habiem conegut a la Cerdanya, triatleta molt complert.


Un cop sopars arribem a llanos del Hospital, ens cambiem i enfilem cap el refugi de la Renclusa lliscant per les pistes de fons de Los Llanos del Hospital, amb els frontals com a ùnica llum dons no hi ha lluna i la vall queda complertament negre.


En poc més d’un hora i mitja ens hi posem, organitzem ràpidament material per l’endemà i a dormir.
Sona el despejado, les 6 i ja se sent soroll, tothom coincidim ja que a 2/4 donen l’esmorzar.
Recollim tot, ens equipem i iniciem la pujada per les primeres pales de neu amb pas decidit i amb ganes. Fa fred, venta lleugerament però ja es preveu que farà sol, no ens costa anar parlant de tot el que veiem i repasem antigues ascensions per la vall, recorreguts de canals i escalades realitzades.

Arribats al Portillon superior ens treiem els esquis i posem grampons ja que està tot glaçat i es arriscat baixar amb esquís, i després de fer el petit descens d’uns 30m entrem de ple a la glacera de l’Aneto.
He estat un munt de vegades en aquest mateix punt i sempre es impresionant i encissador veure tota aquesta masa de neu i gel, amb l’Aneto i els cims de més de 3000m que l’envolten devant teu saludant i convidant a que facis qualsevol de les rutes que et porten als seus cims.
La travessa de la glacera es fàcil, llarga però sense grans   rampes,

 es tracta d’una travessa en dragoneres que va guanyant alçada poc a poc fins el coll de Corones, on ja per sobre dels 3000m enfila els ùltims 250m fins l’avantcim. Un cop aquí ja veiem el cim i el pas de Mahoma, la petita i mitificada cresta que dona pas al veritable punt culminant del Pirineu que nosaltres pasem sense cap problema fent equilibris amb més o menys soltura i elegància.

Fotos de rigor i després de fer el repàs de cims coneguts refem el camí per la cresta fins on hem deixat els esquís, ens abriguem i metges algo i ràpidament iniciem els descens primer fins el coll de Corones i ens desviem del camí de pujada pel centre de la glacera tot buscant el fons de la Vall de Barrancs i Aigualluts,  gaudint d’una neu excelent tot i que cambiant segons anem baixant i la temperatura va guanyant graus.
Amb les cames servides degut a l’esforç arribem a la Besurta on el desnivell ja no es tant pronunciat i on agafem el circuit d’esquí de fons fins al cotxe.
Ja sense motxilla ni botes,  relaxats fent una cervessa i menjant quelcom al sol de mitja tarda, només queda fer un repàs del que hem viscut i fer plans per altres aventures, la muntanya ofereix molt i guanyar nous amics i companys de “patiments” es un privilegi.
Salut i muntanya.

Per : Ramon (Mon) Rodriguez.

 

Posted in Alta Muntanya, Esqui de muntanya, Noticies, Senderisme0 Comentaris

El CEM Cerdanyola a la radio de la ciutat.

El CEM Cerdanyola a la radio de la ciutat.

El president del Club d’Esports de Muntanya, Ivan Urdi, va estar present al programa d’esports de Cerdanyola Ràdio, SardaEsports del passat diumenge al matí i va repassar tota l’actualitat del club amb Manel Rodríguez.

 

 

 

– web  Cerdanyola info. audio de la entrevista.

 

Posted in Alta Muntanya, Barrancs / Ferrades, BTT/Ciclisme, Escalada, Escalada en gel, Marxa Nòrdica, Noticies, Raquetes de Neu, Rocòdrom, Senderisme, Trail Run0 Comentaris

escalada en gel al Pedraforca

escalada en gel al Pedraforca

Una de les activitats més espectaculars i atractives que es poden gaudir a la muntanya es l’escalada en gel, i tot i que genera grans sensacions no es pot pendre a la lleugera dons també es una de les activitats més perilloses.


Aquest hivern està sent molt millor que els anteriors, sense ser excepcional ens ha permés fer diferents ascensions al massís del Pedraforca, escola clàsica d’escalada en gel amb cascades facils que permeten l’iniciació a aquesta disciplina i  treure el “mono” per fer una matinal prop de casa.

Per iniciarse i practicar escalada en gel es convenient i necessàri tenir experiència en escalada en roca i en maniobres amb cordes, i molt especialment en la colocació i instalació d’assegurances flotants com claus, tascons o friends, així com a experiència en vies de varis llargs i autoprotecció.
Amb un  petit grup de socis del Cem estem fent un cicle de formació per introduir aquesta activitat i fomentarla
T’apuntes?

Posted in Alta Muntanya, Escalada, Escalada en gel, Noticies0 Comentaris

Raquetada 2017

Raquetada 2017

Port del Compte, Solsonès.
Aquest any hem aprofitat les condicions inmillorables i ens hem apropat a una zona que els darrers anys a tingut poques precipitacions de neu per gaudir de les suaus pendents del massís i tenir una perspectiva diferent del pirineu.

Hem pujat al Pedró del Quatre Batlles de 2386m, cim culminant i mirador privilegiat del Solsonès, Berguedà i la cara sud del Cadí, igualment en te una vista majestuosa del Pedraforca.

Sortim del parquin d’Estivella a 1935m i enfilem la pista d’esquí que puja dreta cap el nord,

i a uns 2100m ens desviem cap a l’oest per suaus pendissos amb neu verge que ens deixa dibuixar traces fins el cim.

Un cop recuperats i fetes les fotos de rigor iniciem la baixada tot resseguint altres traces i endinsant-nos en els boscos d’abets i pi negre tupits de neu nova que ens acompanyaràn  fins a l’estació.

per: Ramon Rodriguez

Posted in Alta Muntanya, Noticies, Raquetes de Neu, Senderisme0 Comentaris

Crónica sortida Sant Maurici 28-29 de gener 2017

Crónica sortida Sant Maurici 28-29 de gener 2017

Sant Maurici-Refugi d’Amitges

A les 6 en punt del matí arriba el bus, ja fa estona que hi ha gent
esperant amb la motxilla i plovisqueixa.
Després de 20 dies de preparació, xerrades i moltes consultes sobre la
meteo i el material per dur, a arribat el día.
I es que tot i ser una sortida “fácileta” de muntanya, la mayor part
dels integrants s’estrenen en la muntanya hivernal, es posen raquetes de neu i dormiràn per primer cop en un refugi.

Tot i els avisos d’alerta sobre el risc d’allaus tinc contacte a diari
amb el Valentí, el guarda d’Amitges i hem va informant de la situació.
Ells han pujat divendres i hem comunica que han caigut 30-40cm de neu , però que el temps millora de cara dissabte millor el día i diumengefarà un sol radiant.

Comencem a caminar a les 12 del migdia amb nùvols i algùn floc de neu, el bosc està carregat de neu, espectacular, una postal contínua. El grup més fort lidera la marxa amb l’Albert al front alternant els

 

 

primers i marcant la millor traça. S’agraeix perquè el grup més gran i
inexpert troba un camí perfectamente fressat i sense perdua que
facilita el control i la seguretat.

Anem guanyant metres i descubrint racons increibles, tot està cobert
de neu i els cims que ens envolten presenten una imatge alpina digne
de les muntanyes llunyanes que tots sommiem.

Trobem el llac de Sant Maurici totalment gelat igual que els estanys
de Ratera, un espectacle que ens acompanyarà tot el cap de setmana.
Arribem amb molt d’esforç al refugi, 1200m de desnivel gairebé han
posat a prova la resistència de tots, molts han pasat una mala estona
que tot i el patiment queda enrera al trobar-se dins el refugi, calent
i confortable, amb el sopar a punt i tot el grup disposat a compartir
una bona estona.

El sopar es abundant i genera ambient a cada taula, el refugi a obert per nosaltres i es podría dir que està ple de l’esperit del CEM, i
després de satisfer la gana toca fer algún parlament, que faig sense
gaire problema. Felicitem al Jose que fa anys

, agraim a  l’Albert la feina feta i a la Puerto el seu esforç,

 que tot i arribar la darrera a posat tot per fer la caminada.

Finalment agraim també al Valentí i el seu equip el tracte rebut i els obsequien amb un buf del CEM,

 que si aneu alguna vegada el veureu penjat.

L’endemà surt un día espectacular, esmorzem veient con aixeca el sol      i
ja ens fem a l’idea de que picarà. Un cop tot recollit inicien el camí
de baixada, reseguim la mateixa traça de pujada que facilita molt el
pas, tothom està convençut de que hem fet una gran activitat
esportiva, però el més important ha estat la convivència entre les
diferents seccions i els sòcis, molts d’ells no es coneixien i tot i
així l’ambient ha estat increiblement agradable.


Un cop arribats a Espot mengem alguna cosa esperant al bus i comentem la sortida que acaben de finalitzar,tot i que no podem evitar
planejar de noves.

Per: Ramon “Mon” Rodríguez

Posted in Alta Muntanya, Senderisme0 Comentaris

Iniciació a l’Alpinisme, progressió i seguretat amb grampons i piolet

Iniciació a l’Alpinisme, progressió i seguretat amb grampons i piolet

El passat mes de març es va iniciar el cicle d’iniciació a l’alpinisme organitzat per la Secció d’Alta Muntanya del CEM, i el primer acte va ser una presentació del cicle a càrrec de Mon coincidint amb la primera xerrada tècnica el passat 16-03-16.

La sortida pràctica es va traslladar a la Vall d’Ulldeter al Ripollès entre el Refugi, els contraforts del Gra de Fajol i les pistes d’esquí de Vallter 2000. Es van reunir 16 socis del CEM entre cursillistes i monitors que durant tota la jornada van estar practicant insitu tot el contingut teòric i audiovisual que es va donar a l’anterior xerrada tècnica, poden aclarir i solucionar qualsevol dubte que podia sorgir durant el transcurs de les practiques.

IMG-20160402-WA0058_1Tot i que durant el dia no va sortir el sol i una espesa boira va cobrir persistentment tota la Vall i que en molts moments no es veiem més enllà d’una vintena de metres, es va poder realitzar tot el contingut previst. Després de les pertinents explicacions sobre el material pròpiament dit es va començar per realitzar una curta caminada d’aproximació fins el Gra de Fajol, on després d’ajustar correctament els grampons es va posaren pràctica les diferents tècniques per progressar amb ells per pendents moderades i l’auto-detenció amb piolet. Val a dir que tot i haver molta neu no estava en molt bones condicions i això va condicionar un canvi d’ubicació a les properes pistes d’esquí on es va finalitzar el dia comprovant la resistència de reunions de fortuna muntades sobre una “seta” de neu i altre amb piolets recuperables.

IMG-20160402-WA0035_1 IMG-20160402-WA0006_1

Crònica per Mon.

Posted in Alta Muntanya0 Comentaris

Petit Vignemale (3.032m)

Desprès de descartar el viatge a Ecrins per les males previsions del temps ens decidim a anar a Vignemale l’Enric, el Martin i jo, hem cregut que era un destí prou alpí per treure el mal gust de boca per haver de renunciar al que teníem previst.

Matinem com ja es habitual i a les sis del matí carreguem cotxe i anem tirant cap a Osca ja que decidim anar pel túnel de Bielsa i arribar al migdia a Pont d’Espagne a Baiselance a França.

Amb una paradeta per esmerçar alguna cosa a Bielsa i desprès de descobrir que el port del Tourmalet està tancat, trobem el camí per arribar a Lourdes i finalment aparquem a Pont d’Espagne a 1470mt als peus de la vall de Gaube, espai natural preciós i encantador que ja coneixíem d’altres visites.

12341273_10206799187650440_5259880722792430775_nEns equipem i desprès de comprovar que es impossible reduir el pes i el volum de la motxilla tot el que voldríem comencem a pujar pel camí, sota un bosc tancat i ombrívol que està completament gelat en molts trams, hem d’anar amb precaució de no relliscar i aviat comencem a trepitjar neu, sort que hi ha una lleu traça que ens precedeix i ens ajuda a fer camí.

Aviat sortim del bosc i els sol i la calor ens obliga a treure roba i les ulleres de sol, el tenim enfront i tot i estar en plena cara nord i dirigir-nos al sud encara està el sol molt alt i ens cau de ple. Arribem al Llac de Gaube, es molt allargat i s’intueix el camí a la dreta del mateix, el gruix de neu augmenta i la traça no està gaire marcada, ens obliga a esforçar-nos més, tot i que l’entorn i el paisatge es increïble i ens anem aturant per fer fotos anem ràpid, portem bon ritme i les irregularitats del camí i la dificultat que representa portar una bona motxilla s’esvaeixen tot just quan en sortir d’un revolt veiem per primer cop la cara nord del Vignemale, increïblement bonica!

Crec que es una de les imatges mes belles del Pirineu, la cara nord del Vignemale a l’hivern i tot el Circ de Gaube genera una sensació molt potent de muntanya, de severitat, d’aventura. Parets de roca de mes de 500mt entre couloirs i corredors llegendaris, parets de gel cobertes de seracs de color blau turquesa fa que et traslladis a l’època de la descoberta i l’aventura, de personatges mítics i dels precursors del que es avui en dia l’alpinisme mundial.

Desprès de tres hores arribem al refugi d’Oulettes de Gaube, espai privilegiat sota mateix del circ de Gaube amb el Vignemale presidint la corona de tres mils mes macos del Pirineu ( es una apreciació molt personal ).12391993_10206799195850645_6622633121106255247_n

La nostre intenció es pujar a dormir al Refugi de Baiselance, més amunt, descansem i bevem aigua i comencem a tirar pel lateral del refugi. Aquí no hi ha traça oberta i la feina ens supera, amb neu fins al maluc i enfonsant-nos cada dues passes fins a la cintura fa que una hora després no haguem avançat més d’un centenar de metres, la nit està a prop i veient la dificultat per avançar decidim recular i fer nit a Oulettes.

Ens acomodem a la part lliure del refugi, es ample i ven equipada, la zona de lliteres està ben arreglada i disposa de matalassos i mantes. Hi ha una parella de bascos amb qui fem amistat, desprès arriben quatre catalans més, es el que tenen els refugis, no hi ha altre cosa a fer que xerrar, compartir i explicar anècdotes, realment l’experiència de conviure amb altres persones en llocs apartats i encantadors obre el millor de tu.

Al matí toca diana a les 6h en punt, esmorzar ràpid i encara endormiscats fem el plànig del dia, remuntar els 500mt fins a l’Horquette d’Ossue i baixar al refugi de Baisselance per entrar al glacial d’Ossue.

La neu està més dura que ahir, ha gelat una estona i al llarg de la nit a endurit però la calor es inusual-ment alta i es preveu que pujaran molt les temperatures, esperem que ens permeti avançar sense gaires dificultats.

12342594_10206799191530537_6317995947258486047_nEn un parell d’hores ens plantem al coll d’Ossue i ja veiem el refugi, però ens hem de resignar i veient que la temperatura es molt alta i que la glacera te una gran quantitat de neu acumulada i no existeix cap traça oberta renunciem a fer el que teníem previst i ens decidim a fer el Petit Vignemale, el tenim 400mt sobre nostre i creiem que es el més assenyat, a la glacera hi han esquerdes que conec molt bé i estan totalment ocultes sota la neu, ho deixarem per altre visita.

Fem un petit mos i enfilem poc a poc la pujada pel llom de la pala i a un metre de la paret sud del pic, tenim a la dreta la cara nord del Vignemal i la resta de tresmils que l’envolten, la vista es increïble. Després d’una estona per pales de neu dura ens plantem al cim del Petit Vignemale, un cop més aquí.

12360265_10206799190410509_1692572677586284417_nDesprés de les fotos de rigor ja només queda deixar-se caure per les pales del pic fin al coll i refer el camí fins al refugi, la tornada es fa feixuga dons ja es migdia i la neu torna a tenir poca consistència, t’enfonses contínuament i has d’anar amb precaució no et torcis un peu o caiguis en algun forat, decidim dormir avui al refu i l’endemà baixar fins el cotxe tranquil·lament, d’aquesta manera estarem altre nit sota els braços acollidors d’aquesta muntanya meravellosa.

Track sortida: http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11635497

Posted in Alta Muntanya0 Comentaris

Crònica de la sortida d’alta muntanya: Puigpedrós (2.914m)

Crònica de la sortida d’alta muntanya: Puigpedrós (2.914m)

El dia neix fred però promet ser assolellat, tot i que hi ha previsió de ventades moderades que han d’anar minvant cap a mig matí no es prou per fer un canvi de plans.

Anem amb una idea concreta, Puigpedrós per Malniu i fer la cresta d’Engorgs, tot i que estem a punt d’encetar el desembre i hem tingut les primeres nevades la visita d’ahir a Masella amb esquis de muntanya ens va decebre molt en quant al gruix de neu real que hi ha a Cerdanya, clarament no es correspon amb el que els mitjans proclamen.

Arribats al refugi de Malniu accessible per Meranges per una pista perfectament practicable tot i estar nevada, ens sorprèn el guarda que surt a rebre’ns amb un tiquet d’aparcament, hi cobren per arribar-hi tant a l’estiu com a l’hivern. Preparem les motxilles, calcem botes i ens apliquem protecció solar, el sol ja ha aixecat i com sabíem sembla que escalfarà de valent, encara que es veu com venta d’alt dels cims.

Iniciem l’ascens pel camí normal, veiem una traça oberta i resseguim el recorregut, aviat veiem que uns centenars de metres per sobre nostre hi ha una parella que ens precedeix.

Hi ha neu però no ens cobreix mes enllà dels turmells, tot i que segons pugem hi ha molt terreny pelat que deia veure roques i camí de terra alternat amb plaques de neu dura que facilita la progressió sense necessitat de calçar els grampons.

IMG_20151129_104904Arribem a un primer balcó 400m més amunt on ja rebem fortes ràfegues de vent que ens obliguen a protegir-nos a consciència, serà la tònica que tindrem la resta del dia i el vent ens acompanyarà i condicionarà la dificultat de l’ascensió.

Enfilem un corredor fàcil d’uns 150m de no més de 45º d’inclinació amb neu dura però que permet fer petjada amb la meitat de la bota, tot el grup en perfecta formació va progressant amb pas segur, sense presses però sense pauses, guanyant metres i gaudint de l’entorn entre riures i bromes no ens adonem i ja estem al plató somital on al fons es veu ja el cim. Aquí el vent bufa de valent i tota protecció es poca per evitar els efectes gèlids que produeix aquesta ventada i la pols de neu que aixeca.

IMG_20151129_120753En un salt arribem tots al cim del Puigpedrós 2.914m inclosa la Nana, la gosseta inesperable del Jesús que tremola a causa del fred. Fotos protocol·làries de cim, abraçades i felicitacions ràpides a causa del fred i del vent que lluny de les prediccions no amaina sinó tot el contrari i comencem el descens cap a la Portella de Meranges. Hem de parar atenció dons les ràfegues d’aire son fortes i el terra tot i que ens mostra totes les roques hi ha gel que ens pot fer caure i tenir algun ensurt. Arribats a la collada veiem la magnífica cara oest del Roc Colom, torre granítica imponent que corona la llarga cresta del Peiraforca i que hem fa recordar escalades anteriors en aquest indret amb altres amics.

Decidim no continuar per la cresta d’Engorgs dons es tard, la progressió amb les condicions que hem patit obliguen a ser prudents i encarar cap al fons de la vall i refugiar-nos per fer un mos i recuperar-nos del fred al refugi Joaquim Folch i Girona a 2375m d’alçada. Entrem i agraïm quedar temporalment aïllats de la bufera que ens acompanya tot el matí, bevem quelcom calent i fem mossegada que es ben rebuda dons encara queda un bon tros per tornar als cotxes.

IMG_20151129_141048Refets seguim la baixada a trobar el GR11 que flanquejant a mitja muntanya ens portarà de nou a Malniu. Primer la neu que trobem es dura i permet progressar fàcilment per on s’intueix el camí ja que no hi ha traça oberta i tota la vessant de la muntanya està escombrada per llengües de neu, sembla que tota la neu que faltava a dalt el vent l’ha vessat al fons de la vall. Seguint les marques als arbres del GR11 anem flanquejant poc a poc, però la falta de vent aquí baix i l’alta insolació fan que la neu es converteixi en un veritable repte, els gruixos augmenten i quasi sempre obrim traça amb neu des de els genolls a mitja cuixa.

Després d’una bona suada arribem al coll on iniciem els descens fins a Malniu sense més problemes, hem tingut altre cop una gran jornada de muntanya a la Cerdanya amb grans companys i amics.

Crònica per Mon.

Track sortida:

http://www.movescount.com/moves/move84974966#.Vl3aW6D04dY.facebook

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11554065

Posted in Alta Muntanya0 Comentaris

Encantat gran (2.748m)

El dissabte passat, aprofitant que encara no han caigut les primeres nevades de l’any, decidim marxar cap el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany Sant Maurici. Objectiu: ascendir la normal de l’Encantat Gran (2.748m) i gaudir d’aquesta zona espectacular del nostre país.

Arribem dissabte al vespre, amb la intenció de dormir a l’aparcament del Prat de Pierró (1.639m), lloc des d’on iniciarem al ruta al matí següent. La nostra idea era matinar força per anar ràpid i tornar cap a casa d’hora aprofitant que el canvi d’horari ens regalava una hora més per dormir, però ens adormim dues horetes més del previst.

Tot i així, sortim de l’aparcament sobre les 9h i comencem a pujar cap al refugi Ernest Mallafré (1.893m) de la FEEC, anem a bon ritme i avancem força ràpid per un camí fàcil, entre un entorn que ens mostra la tardor en la seva màxima esplendor. Deixem el refugi enrere i encetem el camí cap al peu de la canal, aquesta ens permetrà accedir al coll dels encantats i d’allà directes al cim. El tram de la canal no te cap dificultat tècnica però millor portar el casc posat per si cauen pedres, ja que la roca està força trencada.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

IMG-20151025-WA0012-01

Sortim a la canal (2.582m) superant de cop un fort desnivell i decidim parar a esmorzar i descansar abans d’encarar l’últim tram de l’ascens. Amb la panxa plena continuem cap el cim per un camí bastant marcat i que requereix fer algun pas de grimpada fàcil, abans d’arribar al pic. Arribem al pic de l’Encantat Gran (2.748m), tenint la sort que la meteorologia ens a regalat un dia espectacular, i per tant, tenim unes vistes del Pirineu immillorables (podem veure fins i tot l’Aneto i la Maladeta). Ens quedem al cim una bona estona, uns 45’ que ens permeten gaudir de les vistes abans de decidir tornar cap al aparcament. Des del cim podem descendir rapelant o desgrimpant la ruta d’ascens (nosaltres triem la segona opció per més còmoda i ràpida), superat aquest tram enfilem directes i en unes dues hores estem al aparcament.

En resum una bona i fàcil ascensió pirinenca, en un entorn privilegiat.

Dades de la ruta:

-KM: 13,55km

-Desnivell acumulat pujada: 1.173m

-Material: Casc (material per rapelar opcional segons l’experiència)

-Track de la ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11200586

Posted in Alta Muntanya2 Comentaris

Bastiments, Pic del Freser i Pic de l’Infern

Sortim de Cerdanyola direcció les pistes d’esquí de Vallter 2000, punt de sortida de la ruta d’avui, que ens portara als cims del Bastiments (2.881m), el Pic del Freser (2.835m) i el Pic de l’Infern (2.869m).

Comencem la ruta gairebé en caravana, ja que hi trobem grups nombrosos de gent. A bon ritme arribem al Coll de la Marrana i pugem cap al Bastiments per la gran pala on ens aturem a fer un petit descans, continuem tot observar el paisatge que ens regala unes grans vistes i aprofitem per fer alguna fotografia al costat de la creu del cim del Bastiments.

12063870_10207972363170191_1505649765391676222_n10407203_10207971899438598_6754352479977677507_n12140768_10207972373610452_9048702678095512176_n

Des d’aquest punt ja es veu la carena que haurem de recórrer i els cims que ens falten. El camí és molt evident, tot carenejant fins al Pic de l’Infern, passant abans pel Pic del Freser. A partir d’ara fem camí soles, creuant-nos amb algun excursionista de tan en tan que fa el recorregut a la inversa o el que venen des de Núria. El camí és rocós i cal anar en compte. Hi trobem algun pas on cal grimpar una mica, però amb cap dificultat. En aquest tram el vent bufa fort, pica a la cara i glaça les mans, donant alguna treva de tant en tant. Amb aquestes condicions realitzem els cims del pic del Freser i de l’Infern.

Un cop al cim baixem direcció al Coll de la Vaca, el descens és molt més senzill i el sol fa la baixada més agradable tot passant per sota les parets que fa una estona recorríem per dalt. Després d’un llarg descens, pugem una mica fins que arribem de nou al Coll de la Marrana i ja només queda baixar fins al pàrquing i tornar cap a casa.

Posted in Alta Muntanya0 Comentaris

Carlit (2.921m)

Es un matí fred i encara que matinem hi ha ganes, es nota que la gent del grup està molt motivada i no els importa llevar-se d’hora. Hi ha cares noves i amics d’altres poblacions que s’afegeixen avui, la Grise s’estrena amb nosaltres i els seu grup d’amics proven amb nosaltres.

Arribats a Porté i feta la pista fins l’aparcament de Font Viva (1670m) fem un mos i un cafetó calent i anem preparant el calçat i les motxilles, ens abriguem i posem tot a punt per iniciar la caminada, ens espera un dia llarg.

Tot just iniciar l’ascens per un bosc de conte el Josep es fa mal a la cama i ha de plegar, es queda amb resignació doncs en tenia moltes de ganes.

IMG_20151017_120527Anem fent pel camí d’enginyers una pujada suau i molt continua sense grans desnivells fins a la pressa de Lanós tot jus passat el refugi d’enginyers, sortim del bosc i entrem en un paisatge típic d’alta muntanya que ens captiva, el dia es molt fred però al entrar a la vall el sol ja ens toca i la sensació es confortable.

El dia es espectacular, el cel blau impecable sense un núvol i la llum ens ajuda a gaudir d’un entorn majestuos i espectacular, estem sols a la vall i no veiem ni sentim a cap altre excursionista, un regal pels sentits.

Poc a poc ens apropem a la base del Carlit i rera un petit contrafort apareix sense complexos la cara oest i la seva tartera intimidadora, es pot veure perfectament la cresta nord oest a l’esquerra del pic.

2015-10-17 12.59.45(1)Un petit grup decideix pujar per la tartera i la resta fem camí cap a l’inici de la cresta buscant un camí diferent i més tècnic que ens faci gaudir de l’ambient alpí. Poc a poc anem progressant en perfecta filera deixant espai entre cada un de nosaltres, el camí no es difícil però s’ha d’estar atent perquè hi ha molta pedra solta i algunes es mouen. Sense gaires problemes s’arriba a la cresta pròpiament dita i deixem l’ombra de la cara nord, al final ens torna a tocar el sol i ja veiem el cim.

Després de prendre algIMG_20151017_125703una mesura de seguretat assegurant amb corda a qui no tenia clar avançar per la cresta ens plantem al cim secundari i ja es pot veure el cim del Carlit amb molta gent d’alt i una corrua de gent pujant pel camí de les Bulloses, el clàssic i massificat camí que volíem estalviar-nos.

Feta la foto de cim i recuperades les forces tot el grup inicia la baixada per la tartera de nou cap a la vall de Porté, al poc ens trobem al Jesus que acaba de pujar amb la nana, el seu gos inseparable, ha sortit a les 9h i ens agafa a quarts de 4, això son ganes!!!!

Desfem camí fent una petita variant des de la presa de Lanós fins l’aparcament i ja arribats al cotxe ens acomiadem pensant en noves sortides i properes descobertes.

Track de la ruta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11121636

Posted in Alta Muntanya0 Comentaris

Chimborazo, el sostre de l’Equador

Chimborazo, el sostre de l’Equador

Foto 16-9-15 10 46 18Abans de marxar d’Equador hem plantejo l’objectiu alpinístic més gran fins el moment de la meva vida, l’acens al volcà inactiu Chimborazo de 6.310m.

Aquest volcà és la muntanya més alta del país i també el cim més proper al Sol de la terra per sobre del Everest, degut a la seva situació geogràfica. Una muntanya tècnicament no gaire complicada, però on l’alçada i la pressió es noten de valent.

Arribo al refugi (4.800m) 4 dies abans de l’ascensió per tal de buscar les condicions meteorològiques optimes i adaptar el millor possible el meu cos a l’alçada.

Els primers dies i per tal d’aclimatar d’una manera esglaonada pujo progressivament l’alçada, el primer dia fins la llacuna gairebé seca situada a uns 5.200m i el segon fins als 5.400 de les agulles de Wymper. Físicament hem trobo perfecte i planifico l’atac al cim deixant un dia de marge per tal de recuperar forces i guanyar en aclimatació (tot i que el mal de cap ja es fa notar).

Foto 15-9-15 17 39 02Arriba per fi el moment de l’atac al pic superior, el dia 17 de setembre sopo a les 17h i a les 18h vaig a intentar dormir (els nervis, l’hora i l’alçada no hem permeten dormir i no descanso gens) a les 21h sona el despertador i comença l’hora de la veritat, toca equipar-se i esmorzar una mica (tot i que encara no són ni les 22h). A les 22h comença l’aventura sortim del Refugi (4.800m) direcció al Refugi Wymper (5.100m, que actualment està tancat per reformes) hem triat per pujar la ruta més directa i perillosa en aquesta època del any, però també la més ràpida. Avancem força constants i a bon ritme per sota dels seracs d’un glacial gris, on constantment sentim xiular les roques que cauen de les parts superiors pel nostre voltant, aquest tram puja constant un 55º fins que arribem a l’aresta i a la zona denominada com “el castillo” més segura d’uns 45º que ens conduiran al gel.

Foto 18-9-15 9 42 14

En aquesta època de l’any el gel pur comença a uns 5.600/5.700m allà en calcem els grampons i cap a munt, ja son les 2:30 hores de la matinada i ens queden els metres més durs i tècnicament més complicats fins al cim. Avancem amb bon pas fins els 5.900m on el meu cos comença a sentir l’alçada d’una forma intensa, decideixo intentar el cim i continuar amb l’ascensió però als 6.000m sobre les 4:30h de la matinada l’alçada pot amb mi, començo ha notar la falta de forces, ha tenir bomits i un mal de cap insuportable (en aquest moment molt a contracor decideixo que la muntanya aquest cop ha pogut amb mi i que el millor que puc fer es començar el descens).

Foto 15-9-15 17 35 55

Aquesta imponent muntanya no s’ha deixat pujar aquest cop, esperem tenir més sort si la vida ens ofereix una altre possibilitat, per aquest any ja s’acaba la meva aventura andina. Molt feliç d’haver pogut superar la barrera del 6.000m però amb l’espineta de no arribar el cim.

Ens trobem per les muntanyes!

Posted in Alta Muntanya0 Comentaris

DESTACATS

Patrocinador

Estem a Facebook

Piulades @CEMCerdanyola

  1. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Propera sortida de la secció de senderisme al Garraf, el proper dia17 de desembre. Inscripcions a:… https://t.co/Po7uoIAW1T

  2. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Recordeu!! Avui la seu no obrirà, estem pont. Qualsevol cosa correu electrònic, web, facebook, Instagram o Twitter!… https://t.co/X633FahVpi

  3. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Curs formatiu d'escalada el proper gener i febrer de 2018. Encara queden places lliures! + @cemcerdanyola.cat">info@cemcerdanyola.cat… https://t.co/vjSILdqd4Q

Strava BTT/ Ciclisme