Tag Archive | "alta muntanya"

Escalada hivernal, Via Estasen IV-700m, Pedraforca


Es matinada tancada, amb prou feines s’han recollit els últims joves esperits noctuns que apuren els últims glops de rebeldía, i nosaltres ja estem camí de la paret nord del Pedraforca

.

Avui la idea es recórrer l’enorme paret nord del Calderer i enfilar-nos per la via Estasen, gran clàssica que fa un any vam recórrer també a l’hivern però seca de neu. Aquest cop es molt diferent, dons les ùltimes setmanes i en especial tot l’hivern ha estat explèndit, en quant a precipitacions de neu es refereix, hi tant es així que les previsions son de que s’allargui força a temporada de neu per fer esquí de muntanya i alpinisme en general.

Al 1928 el Lluis Estasen juntament amb els seus companys Josep Puntes, Josep Rovira i Jofre Vila, vàren fer la primera petjada d’alt del Calderer 2491m després dde recórrer l’imponent cara nord i obrint la que serà una de les vies d’escalada més clàseques de Catalunya i de tot el Pirineu. Es molt fàcil, un cop estàs enmig de l’enorme pared nord, imaginar com aquests exploradors de la vertical van trobar el recorregut endinsant-se en un mar de roques amb l’ùnica guia o ressenya de la seva intuïció i experiència, amb una material que avui ens semblaria terrorífic i totalment ineficient i “perillós”.

Arribats al mirador del Gresolet i un cop carregades les motxilles, enfilem el corriol que puja fins el refugi Lluis Estasen 1647m per agafar de front el camí que puja pels boscos de la cara nord fins plantarnos dalt de la piràmide del Dit, aquí comença l’escalada.

Hi ha molta neu, tots els canals i fissures de la paret estàn omplertes de neu molt dura o gel, però tot i combinar roca i trams nevats amb el grampons, es deixa fer força be, fins i tot en el tram central, que es on es presenten les majors dificultats, ens treiem el grampons i podem progressar amb bota dura sense problemes. Es molt gratificant veure com en la solitud de la vertical, amb algú que altre destorb creat pels vehicles que arriben al mirador, podem gaudir d’un entorn tant especial. Ens sentim molt afortunats per poder recórrer espais tan significatius per a l’alpinisme de casa nostra, afortunats per compartir la passió per la muntanya i per compartirla amb grans persones i amics.

Tot preogressant i salvant les ùltimes dificultats arribem després de més de 700m d’escalada al cim del Pollegó Superior. Les vistes son espectaculars, tot el Pirineu i les valls que tenim a prop es mostren tal com son, esplèndides i majestuoses, una imatge que es pot fotografiar però que dins els nostres caps generen unes sensacions que seran impossible reproduir, s’afegiràn a l’album interior i personal de cada un de nosaltres.

Un cop fet un mos, hidratats i havent recuperat forces, ja només queda arribar-se a l’enforcadura i baixar fins el refugi de nou per agafar el corriol fins el Mirador del Gresolet.

Com sempre, després de fer qualsevol escalada, encetem el torn d’anècdotes i revivim passatges de l’escalada realitzada, posem més ènfasi en el pas més espectacular o difícil, recordem espais que ens han agradat o sencillament ens recordem com ens omple el poder compartir aquestes experiències. Tot convida a parlar de nous projectes i somiar amb llunyanes muntanyes i grans ascensions.

 

Per : Mon

Posted in Escalada, Escalada en gelComments (0)

escalada en gel al Pedraforca


Una de les activitats més espectaculars i atractives que es poden gaudir a la muntanya es l’escalada en gel, i tot i que genera grans sensacions no es pot pendre a la lleugera dons també es una de les activitats més perilloses.


Aquest hivern està sent molt millor que els anteriors, sense ser excepcional ens ha permés fer diferents ascensions al massís del Pedraforca, escola clàsica d’escalada en gel amb cascades facils que permeten l’iniciació a aquesta disciplina i  treure el “mono” per fer una matinal prop de casa.

Per iniciarse i practicar escalada en gel es convenient i necessàri tenir experiència en escalada en roca i en maniobres amb cordes, i molt especialment en la colocació i instalació d’assegurances flotants com claus, tascons o friends, així com a experiència en vies de varis llargs i autoprotecció.
Amb un  petit grup de socis del Cem estem fent un cicle de formació per introduir aquesta activitat i fomentarla
T’apuntes?

Posted in Alta Muntanya, Escalada, Escalada en gel, NoticiesComments (0)

Iniciació a l’Alpinisme, progressió i seguretat amb grampons i piolet


El passat mes de març es va iniciar el cicle d’iniciació a l’alpinisme organitzat per la Secció d’Alta Muntanya del CEM, i el primer acte va ser una presentació del cicle a càrrec de Mon coincidint amb la primera xerrada tècnica el passat 16-03-16.

La sortida pràctica es va traslladar a la Vall d’Ulldeter al Ripollès entre el Refugi, els contraforts del Gra de Fajol i les pistes d’esquí de Vallter 2000. Es van reunir 16 socis del CEM entre cursillistes i monitors que durant tota la jornada van estar practicant insitu tot el contingut teòric i audiovisual que es va donar a l’anterior xerrada tècnica, poden aclarir i solucionar qualsevol dubte que podia sorgir durant el transcurs de les practiques.

IMG-20160402-WA0058_1Tot i que durant el dia no va sortir el sol i una espesa boira va cobrir persistentment tota la Vall i que en molts moments no es veiem més enllà d’una vintena de metres, es va poder realitzar tot el contingut previst. Després de les pertinents explicacions sobre el material pròpiament dit es va començar per realitzar una curta caminada d’aproximació fins el Gra de Fajol, on després d’ajustar correctament els grampons es va posaren pràctica les diferents tècniques per progressar amb ells per pendents moderades i l’auto-detenció amb piolet. Val a dir que tot i haver molta neu no estava en molt bones condicions i això va condicionar un canvi d’ubicació a les properes pistes d’esquí on es va finalitzar el dia comprovant la resistència de reunions de fortuna muntades sobre una “seta” de neu i altre amb piolets recuperables.

IMG-20160402-WA0035_1 IMG-20160402-WA0006_1

Crònica per Mon.

Posted in Alta MuntanyaComments (0)

Crònica de la sortida d’alta muntanya: Puigpedrós (2.914m)


El dia neix fred però promet ser assolellat, tot i que hi ha previsió de ventades moderades que han d’anar minvant cap a mig matí no es prou per fer un canvi de plans.

Anem amb una idea concreta, Puigpedrós per Malniu i fer la cresta d’Engorgs, tot i que estem a punt d’encetar el desembre i hem tingut les primeres nevades la visita d’ahir a Masella amb esquis de muntanya ens va decebre molt en quant al gruix de neu real que hi ha a Cerdanya, clarament no es correspon amb el que els mitjans proclamen.

Arribats al refugi de Malniu accessible per Meranges per una pista perfectament practicable tot i estar nevada, ens sorprèn el guarda que surt a rebre’ns amb un tiquet d’aparcament, hi cobren per arribar-hi tant a l’estiu com a l’hivern. Preparem les motxilles, calcem botes i ens apliquem protecció solar, el sol ja ha aixecat i com sabíem sembla que escalfarà de valent, encara que es veu com venta d’alt dels cims.

Iniciem l’ascens pel camí normal, veiem una traça oberta i resseguim el recorregut, aviat veiem que uns centenars de metres per sobre nostre hi ha una parella que ens precedeix.

Hi ha neu però no ens cobreix mes enllà dels turmells, tot i que segons pugem hi ha molt terreny pelat que deia veure roques i camí de terra alternat amb plaques de neu dura que facilita la progressió sense necessitat de calçar els grampons.

IMG_20151129_104904Arribem a un primer balcó 400m més amunt on ja rebem fortes ràfegues de vent que ens obliguen a protegir-nos a consciència, serà la tònica que tindrem la resta del dia i el vent ens acompanyarà i condicionarà la dificultat de l’ascensió.

Enfilem un corredor fàcil d’uns 150m de no més de 45º d’inclinació amb neu dura però que permet fer petjada amb la meitat de la bota, tot el grup en perfecta formació va progressant amb pas segur, sense presses però sense pauses, guanyant metres i gaudint de l’entorn entre riures i bromes no ens adonem i ja estem al plató somital on al fons es veu ja el cim. Aquí el vent bufa de valent i tota protecció es poca per evitar els efectes gèlids que produeix aquesta ventada i la pols de neu que aixeca.

IMG_20151129_120753En un salt arribem tots al cim del Puigpedrós 2.914m inclosa la Nana, la gosseta inesperable del Jesús que tremola a causa del fred. Fotos protocol·làries de cim, abraçades i felicitacions ràpides a causa del fred i del vent que lluny de les prediccions no amaina sinó tot el contrari i comencem el descens cap a la Portella de Meranges. Hem de parar atenció dons les ràfegues d’aire son fortes i el terra tot i que ens mostra totes les roques hi ha gel que ens pot fer caure i tenir algun ensurt. Arribats a la collada veiem la magnífica cara oest del Roc Colom, torre granítica imponent que corona la llarga cresta del Peiraforca i que hem fa recordar escalades anteriors en aquest indret amb altres amics.

Decidim no continuar per la cresta d’Engorgs dons es tard, la progressió amb les condicions que hem patit obliguen a ser prudents i encarar cap al fons de la vall i refugiar-nos per fer un mos i recuperar-nos del fred al refugi Joaquim Folch i Girona a 2375m d’alçada. Entrem i agraïm quedar temporalment aïllats de la bufera que ens acompanya tot el matí, bevem quelcom calent i fem mossegada que es ben rebuda dons encara queda un bon tros per tornar als cotxes.

IMG_20151129_141048Refets seguim la baixada a trobar el GR11 que flanquejant a mitja muntanya ens portarà de nou a Malniu. Primer la neu que trobem es dura i permet progressar fàcilment per on s’intueix el camí ja que no hi ha traça oberta i tota la vessant de la muntanya està escombrada per llengües de neu, sembla que tota la neu que faltava a dalt el vent l’ha vessat al fons de la vall. Seguint les marques als arbres del GR11 anem flanquejant poc a poc, però la falta de vent aquí baix i l’alta insolació fan que la neu es converteixi en un veritable repte, els gruixos augmenten i quasi sempre obrim traça amb neu des de els genolls a mitja cuixa.

Després d’una bona suada arribem al coll on iniciem els descens fins a Malniu sense més problemes, hem tingut altre cop una gran jornada de muntanya a la Cerdanya amb grans companys i amics.

Crònica per Mon.

Track sortida:

http://www.movescount.com/moves/move84974966#.Vl3aW6D04dY.facebook

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11554065

Posted in Alta MuntanyaComments (0)

Carlit (2.921m)


Es un matí fred i encara que matinem hi ha ganes, es nota que la gent del grup està molt motivada i no els importa llevar-se d’hora. Hi ha cares noves i amics d’altres poblacions que s’afegeixen avui, la Grise s’estrena amb nosaltres i els seu grup d’amics proven amb nosaltres.

Arribats a Porté i feta la pista fins l’aparcament de Font Viva (1670m) fem un mos i un cafetó calent i anem preparant el calçat i les motxilles, ens abriguem i posem tot a punt per iniciar la caminada, ens espera un dia llarg.

Tot just iniciar l’ascens per un bosc de conte el Josep es fa mal a la cama i ha de plegar, es queda amb resignació doncs en tenia moltes de ganes.

IMG_20151017_120527Anem fent pel camí d’enginyers una pujada suau i molt continua sense grans desnivells fins a la pressa de Lanós tot jus passat el refugi d’enginyers, sortim del bosc i entrem en un paisatge típic d’alta muntanya que ens captiva, el dia es molt fred però al entrar a la vall el sol ja ens toca i la sensació es confortable.

El dia es espectacular, el cel blau impecable sense un núvol i la llum ens ajuda a gaudir d’un entorn majestuos i espectacular, estem sols a la vall i no veiem ni sentim a cap altre excursionista, un regal pels sentits.

Poc a poc ens apropem a la base del Carlit i rera un petit contrafort apareix sense complexos la cara oest i la seva tartera intimidadora, es pot veure perfectament la cresta nord oest a l’esquerra del pic.

2015-10-17 12.59.45(1)Un petit grup decideix pujar per la tartera i la resta fem camí cap a l’inici de la cresta buscant un camí diferent i més tècnic que ens faci gaudir de l’ambient alpí. Poc a poc anem progressant en perfecta filera deixant espai entre cada un de nosaltres, el camí no es difícil però s’ha d’estar atent perquè hi ha molta pedra solta i algunes es mouen. Sense gaires problemes s’arriba a la cresta pròpiament dita i deixem l’ombra de la cara nord, al final ens torna a tocar el sol i ja veiem el cim.

Després de prendre algIMG_20151017_125703una mesura de seguretat assegurant amb corda a qui no tenia clar avançar per la cresta ens plantem al cim secundari i ja es pot veure el cim del Carlit amb molta gent d’alt i una corrua de gent pujant pel camí de les Bulloses, el clàssic i massificat camí que volíem estalviar-nos.

Feta la foto de cim i recuperades les forces tot el grup inicia la baixada per la tartera de nou cap a la vall de Porté, al poc ens trobem al Jesus que acaba de pujar amb la nana, el seu gos inseparable, ha sortit a les 9h i ens agafa a quarts de 4, això son ganes!!!!

Desfem camí fent una petita variant des de la presa de Lanós fins l’aparcament i ja arribats al cotxe ens acomiadem pensant en noves sortides i properes descobertes.

Track de la ruta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11121636

Posted in Alta MuntanyaComments (0)

ASCENS AL PEDRAFORCA


El passat diumenge 8 de març i aprofitant un dia radiant la Maria, l’Ana i l’Enric van pujar a la bonica i espectacular muntanya del Pedraforca (2.506m).

La ruta triada, va ser la que puja pel Coll del Verdet, en aquest cas sembla clara i està molt senyalitzada.

Deixen el cotxe al pàrquing i comencen a pujar cap al refugi Lluís Estasen (1.647m), allà agafen el trencall que els portarà per sota de la bonica cara nord cap al coll del Verdet.

Pedra 01 A l’arribar al coll segueixen les marques grogues que surten cap a l’esquerra i que els conduiran a paret de roca on cal grimpar per arribar a la carena (aquesta grimpada fàcil està reforçada amb un cable en el seu tram més empinat).

Acaben ràpidament aquest tram i segueixen per la carena fins al pic del pollegó superior del Pedraforca.

Per tornar es decideixen per la ruta de la tartera tot aprofitant la poca neu que queda per baixar ràpidament.
 
 
Pedra 02
 
Dades:
– Ruta circular
– Quilometres: 8,1 km
– Alçada màxima: 2.506m
– Desnivell acumulat pujada: 931m

 
 
Ja sabeu, si heu fet alguna ruta i voleu que la publiquem, només cal que ens envieu una petita ressenya i un parell de fotografies de la sortida a comunicacions@cemcerdanyola.cat

Tots som CEM, tots fem CEM.
 

Posted in Alta Muntanya, NoticiesComments (0)

sortida “Monte Perdido” 27/28 setembre


Sortida del mes de setembre de la secció d’alta muntanya on el soci i company David Javega ens va fer de guia i que sols es va atrevir a participar 3 socis. El David Javega , el Cristian sole  i el Xavier Morató

 

 

 

 

 

descarga (3)  descarga (2)

El mateix David ens deixa una bonica crònica .

“Todo empezó el sábado 27 de septiembre con Xavi, Cristian y David, en la pradera de ordesa que se encuentra un poco más arriba de la población de Torla, bonita ascensión desde la pradera hasta el refugio goriz, donde pasamos por las gradas de soaso y la cola de caballo, tardamos unas 3 horas y habia que montar la tienda en buen sitio porque se estaba haciendo de noche y tocaba irse a dormir pronto que el domingo había que madrugar bastante…..
El domingo suena el despertador a las 6, cuesta levantarse ya que por la noche llego un grupo cerca de las 11 y monto campamento base al lado nuestro, haciendo bastante dificil el coger sueño. Amanece bastante nublado, con gran amenaza de lluvia y se notaba un ambiente bastante fresco por lo que decidimos desmontar la tienda, dejar las cosas que no utilizáremos en el refugio y salir de noche, a la media hora de empezar a subir, empieza a caer una lluvia fina y la niebla nos estaba atrapando, haciendo que algunos tramos con cuerdas y cadenas sean de más dificultad por que resbalaba bastante, estaba siendo una ascensión bastante difícil por el tiempo, no pudimos ver ni el cilindro de Marbore, ni la escupidera …… Eso si, en la escupidera entramos, ya se sabe que das un paso y retrocedes medio, dado su grado de inclinación y la lluvia que ya empezaba a ser mucho más fuerte, al final todo fue bien y conseguimos hacer cima antes de las 10,30 de la mañana y hacia mucho frío por lo que decidimos bajar rápido, ya que vamos mojados y hace mucho viento, en total desde el refugio tardamos 3h 30 min y para ser el primer 3000 de Cristian y el segundo de Xavi, se comportaron como auténticos alpinistas XDD
La bajada fue bastante rápida, aunque siempre con la atención que se requiere cuando llueve y el terreno no es fácil para descender, pero en poco menos de dos horas llegamos al refugio, recoger cosas y para el coche, que tenemos ganas de ir a comer algo más elaborado XDD.”

descarga (5)       descarga (4)

 

descarga (6)

Posted in Alta MuntanyaComments (0)

PUIGMAL 2909m, sortida febrer 2014 secció muntanya


CIMG3487 Hem escollit un dia fantàstic, potser l’atzar o simplement que ja tocava gaudir del millor escenari de la natura hivernal amb unes condicions immillorables, molta, moltíssima neu nova acumulada en poc temps rere una gran nevada, temperatures nocturnes sota zero i un sol espatarrant, espectacular ens va permetre ascendir al Puigmal i descendre en un marc de posta.

 

Comencem malament, el despertador hem fa una jugada i sortim 20 minuts tard, imperdonable, feia molts i molts anys que no passava però igual és qüestió de més preparació abans de la sortida.

Viatge conegut, túnel del Cadí i en hora i poc estem a Puigcerdà fent un cafetó, ràpida ingesta d’estimulant i cap a l’estació de Puigmal travessant la frontera. Arribem al final de la carretera netejada, just arribant al primer punt de l’estació, allà veiem el gruix de neu que hi ha a terra i cobreix la pista, com que aquest any no ha obert l’estació no han netejat fins al telecadira més alt, pinta molt bé hi ha un metre de neu que no deixa veure l’asfalt.

Ens preparem, fem motxilles, preparem raquetes i esquís i ja estem enfilant la pista cap al final de la pista i inici de l’ascensió.

CIMG3449CIMG3450DCIM100GOPRODCIM100GOPRODCIM100GOPRO

 

Anem petant la xerrada, el pendent és molt suau i el grup aviat se separa, davant els que anem amb esquís i els més forts amb raquetes ens deixem portar pels colors i les llums que el sol omnipresent ens regala, els esquiadors mirem les pales amb neu nova que ens fan somiar amb descensos impossibles i els altres parlen ja de pròximes sortides. Poc després de començar veiem el que et pot passar si no tens en compte que una forta nevada et pot deixar sense vehicle, si no portes cadenes i baixes tard potser fins a primavera no tornaràs a tenir cotxe.CIMG3454

Al final de la pista esperem a tot el grup i comencem a pensar en l’ascensió, indicacions de quin és el millor camí i ” amunt!!!”.

CIMG3455CIMG3456DCIM100GOPRO

 

La pujada no és complicada, una traça molt ben marcada ens permet utilitzar la mateixa als que portem esquís de muntanya com els que duen raquetes, però això si, hi ha 1000mt de desnivell que no enganyen, la traça va fent ziga-zagues i a poc a poc, amb paciència anem guanyant metres, cota un sol espectacular que ens obliga a treu rens roba, posar molta crema solar i protegir bé els ulls i la closca. En tres horetes ens hem plantat dalt del Puigmal, un cim emblemàtic de Catalunya i que sempre és molt més agraït fer-ho a l’hivern. Les vistes són impressionants després de la nevada i fem un bon grapat de fotos, mengem i ens hidratem i preparem la baixada, ha!!!!! I fem la foto de cim com està estipulat.

DCIM100GOPROCIMG3461CIMG3463CIMG3486DCIM100GOPRODCIM100GOPRODCIM100GOPRODCIM100GOPROCIMG3477CIMG3465DCIM100GOPRO

 

Ja refets de l’esforç traiem les pells de foca als esquís i la resta col·loca grampons, algú amb raquetes enfila avall, els que esquiem anem amb tranquil·litat, ja els pillarem i sempre arribarem molt abans, ens ho prenem amb calma i planifiquem la baixada.

Amb esquís tota baixada es gaudeix de forma diferent, però molt intensament, el premi aquí dalt no és més que gaudir d’una baixada amb neu excel·lent, envoltat de muntanyes i amb companys, senzill i simple, la felicitat!!!

Després d’una estona arribem al cotxe i una hora després la resta, un gran dia, una gran jornada, un gran grup d’amics, simple, senzill.

Mon.

DCIM100GOPRODCIM100GOPRODCIM100GOPRODCIM100GOPROCIMG3506CIMG3488

Posted in Alta Muntanya, Noticies, SenderismeComments (0)


DESTACATS

Estem a Facebook

Piulades @CEMCerdanyola

  1. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Bones vacances , en veiem al setembre! #cerdanyola #cemcerdanyola https://t.co/0NBSMTM8gw

  2. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Arriba la neu i ja tenim aquí els nous equips de lloguer fixe.climb per a sòcies i socis del… https://t.co/oFRleuiRaz

  3. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Unes quantes imatges de la sortida de la secció de senderisme del passat diumenge dia 20.… https://t.co/kgrkMB9PvK

STRAVA Trail

Strava BTT/ Ciclisme