Tag Archive | "aupacem"

Vall de Congost 2017


Aquest cap de setmana molts corredors de la secció han estat presents a la gran cursa de la Vall de Congost.

Els resultats de la Mitja Marató:

Rubén Rodriguez 2h37

Sergi Dominguez 2h46

Carlos Hidalgo 2h47

Ferran Ramon 3h13

Albert Pinell3:14

Xavi Conangla 3:28

Miquel Garriga 3:56

Toni Carrasco 3:56

Els resultats de la Marató:

Isaac Duarte 5h27

Jordi Nuñez 6h24

I el Fernando que va abandonar per problemes musculars al km 32

Per : Isaac Duarte

Posted in Noticies, Trail RunComments (0)

escalada en gel al Pedraforca


Una de les activitats més espectaculars i atractives que es poden gaudir a la muntanya es l’escalada en gel, i tot i que genera grans sensacions no es pot pendre a la lleugera dons també es una de les activitats més perilloses.


Aquest hivern està sent molt millor que els anteriors, sense ser excepcional ens ha permés fer diferents ascensions al massís del Pedraforca, escola clàsica d’escalada en gel amb cascades facils que permeten l’iniciació a aquesta disciplina i  treure el “mono” per fer una matinal prop de casa.

Per iniciarse i practicar escalada en gel es convenient i necessàri tenir experiència en escalada en roca i en maniobres amb cordes, i molt especialment en la colocació i instalació d’assegurances flotants com claus, tascons o friends, així com a experiència en vies de varis llargs i autoprotecció.
Amb un  petit grup de socis del Cem estem fent un cicle de formació per introduir aquesta activitat i fomentarla
T’apuntes?

Posted in Alta Muntanya, Escalada, Escalada en gel, NoticiesComments (0)

Crònica de la sortida de senderisme Margalef- Ulldemolins


img-20161120-wa0033Matinem més del que es habitual i a les 6h ja enfilem cap a Tarragona, destí Margalef, una encantadora població a l’estret nord del Priorat, petit nucli urbà amb poc més de 100 habitants que es disposa al llarg del pas del riu Montsant amb una calma i ordre rural encantadors.
Parem a l’hostal de Margalef a esmorzar i agafar forces, el viatge de 2’5h per carretera amb molts revolts a l’últim tram, ha deixat tocat a més d’un, però entre mossegades d’entrepans i glops de cafè la xerrada anima la jornada i escalfa l’ambient.

El grup continua i anem vorejant el Pantà de Margalef, camí ben fressat i molt atractiu, en tot moment l’aigua la tenim sota nostre tot i estar baix de reserva i les parets dels voltants ens sorprenen amb formes estranyes molt verticals i insinuants per un escalador, realment d’imaginació hem fa veure itineraris fantàstics i ambiciosos reservats per altres moments. Comença a fer calor, el sol fa acte de presència i sobra roba, aprofitem les parades per esperar al grup i beure, a més d’agafar aire. A continuació ens endinsem en el Barranc de Fraguerau, una part del camí que recorrent-lo pel fons ens fa sentir petits sota tota aquesta roca. Seguint el curs del riu Montsant deixem enredera el barranc de la Falconera i el de Pelags, travessant el torrent que baixa d’aquest arribem a un clar on aprofitem per dinar, una mossegada ens farà agafar forces per fer l’últim tram de la sortida. A prop hi ha la cova de l’Argamasa que no visitem perquè anem tard, enfilem per un ressalt rocós i continuem direcció Ulldemolins fins a trobar el pont penjat que travessa el riu i s’endinsa a la vall on està l’ermita de Sant Bartomeu.img-20161120-wa0078

Aquí trobem el GR 65.5.1 que ja no deixarem fins a destí, tot i que ens trobem abans amb el paratge de les Cadolles Fondes, uns gorgs d’aigües transparents i profundes que des de un mirador protegit per una barana ens permet gaudir de les vistes.

img-20161120-wa0079

Continuem i arribem a l’última pujada fins el Coll de Prat, del que s’inicia una baixada suau fins a Ulldemolins passant per l’ermita de Sant Antoni primer i de Santa Magdalena després, tot circulant per una pista asfaltada que ja ens deixa veure la població dalt d’un lleuger turó.
Un altre jornada on hem gaudit de valent tot caminant per senders d’un país que no deixa de sorprendré amb racons i paisatges fantàstics, dignes de llocs llunyans.

Ramon “Mon” Rodríguez.

Posted in Noticies, SenderismeComments (0)

Celebra amb nosaltres el dia internacional de la Marxa Nòrdica


El proper dia 22 de maig volem celebrar amb tots vosaltres el dia mundial de la marxa nòrdica.

Per fer-ho realitzarem dues activitats, obertes a tots els socis del club:

Dissabte, 28 de maig (De 10h a 12:30h)

  • Master class gratuïta per tots.

 

Diumenge 29 de maig (9h)

  • Inscripció col·lectiva del CEM secció de marxa nòrdica al recorregut de 15 km.
  • Mes informació a walkimnarcelona.com

 

Confirmar assistència i més informació a marxanordica@cemcerdanyola.cat

Posted in Marxa NòrdicaComments (0)

Recuperem la Cerdanyola – Montserrat!


Volem presentar-vos una clàssica entre les clàssiques, la Cerdanyola – Montserrat!

Molts anys després de la última edició estem decidits a recuperar aquesta caminada donant-hi una mica d’encant realitzant-la de nit. El plantejament serà senzill, unir Cerdanyola i Montserrat en una nit seguint la ruta de l’obac per tal d’arribar al monestir de Montserrat. Sortirem de Cerdanyola a les 20h del dia 11 de juny i arribarem a Montserrat per esmorzar el dia 12, durant el camí d’uns 45 km disposarem de vehicles de suport i de 3 avituallaments, i la tornada la realitzarem amb autocar.

Les places són limitades i el preu de la sortida serà de 15€ per persona. Cal fer les inscripcions i el pagament al club abans del proper dia 2 de juny.

Esperem comptar amb la vostra assistència.

Track de la ruta aquí Cerdanyola- Montserrat 2016

Posted in SenderismeComments (2)

CRÒNICA SORTIDA BARRANC FORAT NEGRE, VALLCEBRE 17-04-16


Avui es realitza la primera sortida d’iniciació al barranquisme organitzada per la nova Secció de Barrancs i Ferrades del CEM, i en aquesta ocasió sortim amb altres membres del CESQV, Club Excursionista de Sant Quirze del Vallès, que ens apadrina en certa manera ja que el Chema i l’Albert responsables de la nova secció son també socis i monitors d’aquest club veí.

El dia apunta bé, sembla que tot i els núvols matiners i algú que altre que s’ha adormit ens reserva una gran jornada aquàtica en les profunditat dels gorgs del Barranc del Forat Negre, un entorn fantàstic on gaudir i aprendre tècniques segures de progressió en aquests en indrets de difícil accés, i on sense les tècniques de ràpel i salts es molt perillós endinsar-se.

GOPR2129_1460903803047_highCap a les 10h arribem a l’entrada del barranc i hem quedat amb el Xavier, gran coneixedor de la zona i equipador de les vies ferrades que hi han a la mateixa població, així com mantenidor de les instal·lacions del barranc, amb unes amigues seves ens acompanyarà durant la baixada.

Despès de repartir material i posar-nos el neoprens, el vestit semblant al dels submarinistes però amb reforços pel fregament, donem les primeres instruccions sobre seguretat i establim l’ordre de baixada, intercalats entre els “novells” ens col·loquem els monitors per anar controlant les maniobres i que ningú badi.

La sòcia més jove, la Gisela, està nerviosa, o potser es el Xavier, son pare qui la far estar, tot es nou per ella encara que ja està acostumada a la muntanya. Aviat descobreix lo freda que està l’aigua i la força amb la que baixa per les cascades i pous que anem trobant.

GOPR2118_1460903803047_highFinalment ha estat genial, aquest a estat el primer de molts altres barrancs que vindran, esperem que aquesta nova secció arreli fort entre els socis del CEM i es pugui fer un grup de gent amb ganes de gaudir d’aquesta activitat tan especial i que facilita l’accés a un entorn màgic i poc conegut com son els barrancs.

Crònica per Mon

Posted in Barrancs / FerradesComments (0)

Crònica de la vertical Vall del Congost


Aquest passat diumenge, 13/03/16, es va celebrar la Vertical de la Vall del Congost, una de les tres proves que organitza el Grup d’Atletes del Congost.

 Com no, el C.E.M. Cerdanyola va estar representat en ella per la Laura Vinyals, el Xavi Conangla, el Luis Martínez, l’Óscar Duran, el Rubén Rodríguez i un servidor, Toni Carrasco; també amb la gran ajuda de la Mireia Cortés.

La cursa consisteix en pujar des de la població de Tagamanent fins Can Bellver, 7 kilòmetres amb un desnivell positiu de 800 metres. En un dia solejat amb una bona temperatura per córrer, es va donar el tret de sortida a les 10:00 del matí, després de recórrer una mica d’asfalt i creuar la C58 per un túnel, ens enfilarem per unes escales, el que va ser una pujada sense treva cap amunt, amb estones de pista, però que ràpidament es convertien en corriols amb un desnivell rellevant, que començava a castigar a les cames; després d’aquest esforç arribàvem a l’avituallament al km 3 de la cursa on s’obria el bosc i ens deixava entreveure el punt més alt de la cursa, el turó del Tagamanent (1.056 mts.).

movimentVan tornar a endinsar-nos a uns bonics corriolets, que amb els rajos del sol, s’il·luminaven en diferents tonalitats de colors i ens donàvem forces per arribar a meta.

Creuem la carretera i fem l’últim esforç per arribar al turó del Tagamanent. Un cop allà, amb l’aire fresc i unes vistes impressionants del Congost i del Pirineu; enfilem una baixada curteta però una mica tècnica per recuperar un mica l’alè i així encarar la recta final en pujada fins Can Bellver.

Un cop travessada la meta i recuperats de l’esforç, es donen lloc les converses i els somriures entre els corredors, els assistents i els organitzadors.

map

clas

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12554351

Com sempre agrair al Toni de Arriba “El Abuelo” i a tota la gent d’Aiguafreda, la seva cordialitat.

Posted in Trail RunComments (0)

Petit Vignemale (3.032m)


Desprès de descartar el viatge a Ecrins per les males previsions del temps ens decidim a anar a Vignemale l’Enric, el Martin i jo, hem cregut que era un destí prou alpí per treure el mal gust de boca per haver de renunciar al que teníem previst.

Matinem com ja es habitual i a les sis del matí carreguem cotxe i anem tirant cap a Osca ja que decidim anar pel túnel de Bielsa i arribar al migdia a Pont d’Espagne a Baiselance a França.

Amb una paradeta per esmerçar alguna cosa a Bielsa i desprès de descobrir que el port del Tourmalet està tancat, trobem el camí per arribar a Lourdes i finalment aparquem a Pont d’Espagne a 1470mt als peus de la vall de Gaube, espai natural preciós i encantador que ja coneixíem d’altres visites.

12341273_10206799187650440_5259880722792430775_nEns equipem i desprès de comprovar que es impossible reduir el pes i el volum de la motxilla tot el que voldríem comencem a pujar pel camí, sota un bosc tancat i ombrívol que està completament gelat en molts trams, hem d’anar amb precaució de no relliscar i aviat comencem a trepitjar neu, sort que hi ha una lleu traça que ens precedeix i ens ajuda a fer camí.

Aviat sortim del bosc i els sol i la calor ens obliga a treure roba i les ulleres de sol, el tenim enfront i tot i estar en plena cara nord i dirigir-nos al sud encara està el sol molt alt i ens cau de ple. Arribem al Llac de Gaube, es molt allargat i s’intueix el camí a la dreta del mateix, el gruix de neu augmenta i la traça no està gaire marcada, ens obliga a esforçar-nos més, tot i que l’entorn i el paisatge es increïble i ens anem aturant per fer fotos anem ràpid, portem bon ritme i les irregularitats del camí i la dificultat que representa portar una bona motxilla s’esvaeixen tot just quan en sortir d’un revolt veiem per primer cop la cara nord del Vignemale, increïblement bonica!

Crec que es una de les imatges mes belles del Pirineu, la cara nord del Vignemale a l’hivern i tot el Circ de Gaube genera una sensació molt potent de muntanya, de severitat, d’aventura. Parets de roca de mes de 500mt entre couloirs i corredors llegendaris, parets de gel cobertes de seracs de color blau turquesa fa que et traslladis a l’època de la descoberta i l’aventura, de personatges mítics i dels precursors del que es avui en dia l’alpinisme mundial.

Desprès de tres hores arribem al refugi d’Oulettes de Gaube, espai privilegiat sota mateix del circ de Gaube amb el Vignemale presidint la corona de tres mils mes macos del Pirineu ( es una apreciació molt personal ).12391993_10206799195850645_6622633121106255247_n

La nostre intenció es pujar a dormir al Refugi de Baiselance, més amunt, descansem i bevem aigua i comencem a tirar pel lateral del refugi. Aquí no hi ha traça oberta i la feina ens supera, amb neu fins al maluc i enfonsant-nos cada dues passes fins a la cintura fa que una hora després no haguem avançat més d’un centenar de metres, la nit està a prop i veient la dificultat per avançar decidim recular i fer nit a Oulettes.

Ens acomodem a la part lliure del refugi, es ample i ven equipada, la zona de lliteres està ben arreglada i disposa de matalassos i mantes. Hi ha una parella de bascos amb qui fem amistat, desprès arriben quatre catalans més, es el que tenen els refugis, no hi ha altre cosa a fer que xerrar, compartir i explicar anècdotes, realment l’experiència de conviure amb altres persones en llocs apartats i encantadors obre el millor de tu.

Al matí toca diana a les 6h en punt, esmorzar ràpid i encara endormiscats fem el plànig del dia, remuntar els 500mt fins a l’Horquette d’Ossue i baixar al refugi de Baisselance per entrar al glacial d’Ossue.

La neu està més dura que ahir, ha gelat una estona i al llarg de la nit a endurit però la calor es inusual-ment alta i es preveu que pujaran molt les temperatures, esperem que ens permeti avançar sense gaires dificultats.

12342594_10206799191530537_6317995947258486047_nEn un parell d’hores ens plantem al coll d’Ossue i ja veiem el refugi, però ens hem de resignar i veient que la temperatura es molt alta i que la glacera te una gran quantitat de neu acumulada i no existeix cap traça oberta renunciem a fer el que teníem previst i ens decidim a fer el Petit Vignemale, el tenim 400mt sobre nostre i creiem que es el més assenyat, a la glacera hi han esquerdes que conec molt bé i estan totalment ocultes sota la neu, ho deixarem per altre visita.

Fem un petit mos i enfilem poc a poc la pujada pel llom de la pala i a un metre de la paret sud del pic, tenim a la dreta la cara nord del Vignemal i la resta de tresmils que l’envolten, la vista es increïble. Després d’una estona per pales de neu dura ens plantem al cim del Petit Vignemale, un cop més aquí.

12360265_10206799190410509_1692572677586284417_nDesprés de les fotos de rigor ja només queda deixar-se caure per les pales del pic fin al coll i refer el camí fins al refugi, la tornada es fa feixuga dons ja es migdia i la neu torna a tenir poca consistència, t’enfonses contínuament i has d’anar amb precaució no et torcis un peu o caiguis en algun forat, decidim dormir avui al refu i l’endemà baixar fins el cotxe tranquil·lament, d’aquesta manera estarem altre nit sota els braços acollidors d’aquesta muntanya meravellosa.

Track sortida: http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11635497

Posted in Alta MuntanyaComments (0)

Crònica de l’Anglada Guillamón (500mt V+, Terradets)


Un matí gèlid es el que sé que trobaré quan surto de casa a les 6 del matí i hem dirigeixo cap al Congost de Terradets a Lleida, a tocar de Tremp. Un viatge que conec molt bé però que aquesta parada fa molts anys que no la faig i que no puc deixar de plantejar cada vegada que passo pel congost camí de Sort i quedo seduït davant l’imponent massa de roca calcària que es la paret de les Bagasses, no puc evitar traçar les rutes que he fet i que puc recórrer amb una mirada ràpida mentre condueixo, Supertramp, CADE, Colores, Villaverde, Vidal Farreny i tantes altres.

Aquest cop he quedat amb el Pere i uns amics del CESQV de Sant Quirze, feia temps que volia escalar amb el Pere i no coincidíem, es molt autèntic i per tot el que hem parlat tenim molt en comú en quant a la muntanya, l’estil i grau d’escalada, practiquem moltes disciplines sense destacar en cap d’elles i una mica la filosofia que apliquem o concebem per viure el més intensament possible el que més ens agrada, la muntanya i la natura.

IMG_20151228_103248Poc després de les 8h del matí arribo a l’Hotel del Llac, tot just passat Terradets i Roca Regina, i ells ja estan esmorzant, ens presentem i els quatre coincidim en alguna cosa, fot un fred de l’hòstia!!!! Sis graus sota zero marca el termòmetre que hi ha a l’entrada i no convida a res més que fer un cafè amb llet i esmorzant bé.

A les 10h comencem a pensar que es moment d’enfilar cap a la paret si volem fer alguna cosa, així dons aparquem a la Font de les Bagasses i amb un vent que et cala tot el cos i a l’ombra de la paret ens equipem i preguem que el sol toqui en algun moment la paret, travessem el túnel del tren i arribem a l’inici de la via.

IMG_20151228_132357Faig cordada amb el Pere i començo jo, un primer tram sense equipar fàcil però amb el fred que fot costa trobar presa còmode, 50 metres que et deixen en una bona esplanada per fer reunió.

Aquí comença el que diuen el jardí o jardinet, una rampa que fas caminant i que va pujant per un caminet, anem en ensamble per fer via, el Pere va obrint i de tant en tant posa algun tascó o friend i fa llaçades en alguna sabina.

Anem fent i avancem 100mt d’alçada fins a la R4 en una alzina molt ben afermada a la roca i molt còmode, aquí comença l’escalada més vertical.

Surto posant un friend en una placa de IV amb bona presa, vaig trobant algun pitó oxidat i sense dificultats arribo a la R5, continuo perquè es una tirada curta de 35mt i per passatges de IV+ arribo a la R6.

D’aquí surt un diedre molt maco que et deixa 40metres més amunt travessant una placa molt aèria i et deixa sota un sostre vermell que intimida dons no es veu com protegir-lo. El Pere ho soluciona sense problemes i arriba a la R7.

Surto a l’esquerra del sostre i veig dos parabolts sobre meu, per una bavaresa molt aèria flanqueges el sostre i per sobre amb passos de V enfiles un diedre espectacular que et far anar per fora de la roca, no hi han assegurances i amb un parell de friends protegeixo el pas, la R8 està en una replà de 2 pams i 50mt per sobre de l’anterior.

IMG_20151228_140441El Pere enfila el diedre que continua sense problemes amb passos de IV i V i arriba a la feixa 375mt Pere sobre de l’inici de l’escalada. La feixa es un camí al ben mig de la paret que et permet escapar i baixar caminant, amb una perspectiva de la vall increïble va descendint cap a la dreta fins arribar a la carretera.

Nosaltres continuem, el Pere tira davant i tornem a anar en ensamble, unes rampes fàcils de III i IV et deixen un centenar de metres més amunt sota el pas més maco de tota la via, la sortida Vidal-Farreny, 35mt sense equipar de V amb un pas desplomat de V+ amb molt bona presa i molt, molt aèria protegit amb un clau recargolat per moltes caigudes segurament i que deu fer molts anys que algú el va posar. Faig la tirada amb encert i tot i suar a la sortida aconsegueixo fer cim sense problemes, estic dalt de la paret.

IMG_20151228_152815Fa fred, son quarts de 4 de la tarda, hem trigat 4 hores i mitja en fer els 500mt, l’espectacle es increïble, el sol pobre de mitja tarda ens dona confort i ens ajuda a gaudir de l’espectacle de la Roca Regina impressionant a la cara contraria, veiem el pantà de Terradets i la Noguera Pallaresa circula com una serp sota el congost, veiem els cims del Pallars amb taques de neu i tot el Montsec al nostre voltant, han passat vint anys des de l’última visita a aquesta paret i espero que no tornin a passar sense fer una visita.

Crònica per Mon.

Posted in EscaladaComments (0)

PRIMERA SORTIDA DE SENDERISME 2016 (Cerdanyola – Tibidabo – Cerdanyola)


Quedem a una hora prudencial per a posar-nos en marxa aquest any 2016, les 08:30. Ni molt d’hora ni molt tard, ja que aquest cop no hem de desplaçar-nos, el punt de partida és des de la nostra ciutat; objectiu: el punt més alt de la Serralada de Collserola, el Tibidabo.

En total vam ser 21 els socis que ens vam decidir a emprendre la primera marxa de la secció de l’any.

Entre felicitacions i desitjos d’un feliç any ens posem a caminar sortint des de l’entrada del Parc a Canaletes.

IMG_4040De seguida ens hem de posar les piles, ja que només començar ens toca afrontar la pujada al Puig de la Guàrdia. Això ens acaba de despertar a tots.

Baixem cap a l’àrea de Can Coll i enfilem en direcció a la pista de Can Borrell. Un cop allà, el quòrum i les aportacions fan modificar el trajecte previst. En comptes de passar per Sant Medir es decideix seguir ascendint directament fins a Vista Rica on, després de uns metres d’asfalt, agafem el corriol que puja directament cap al Tibidabo.

Esmorzar i fotos de rigor, amb un dia assolellat però un fort vent que ens molesta.

Agafem el mateix camí per començar la tornada, però un cop a Vista Rica ens desviem cap al Turó de la Magarola. Allà ens reagrupem i comencem el descens.

IMG_4024Arribem finalment al punt d’origen a l’hora de dinar, tal i com havíem previst. Alguns decideixen anar a prendre alguna cosa per anar obrint boca i els altres marxen directament cap a casa a dinar. Però tots amb un somriure per haver passat el matí del diumenge gaudint de la magnífica muntanya que tenim al costat de casa.

Posted in SenderismeComments (0)

CRÒNICA DE LA CALÇOMINATADA 2015!


Ja ha arribat el dia, el dia de la Calçominatada que tots i totes estem esperant. Un altre any més el CEM organitza una sortida per la “nostra” muntanya, la muntanya de Collserola. Una caminada que es consolida en el seu tercer any. A qui no li ve de gust sortir a caminar per Collserola amb un grup d’amics i amigues? I si, a sobre, acabem dinant tots junts una calçotada?

El matí comença fred però anem tots ben abrigats i amb ganes de passar-ho bé.

Ens anem apropant al Centre Cívic de Montflorit, en diferents torns d’arribada. Quedem per sortir a les 9:30h però, com sempre, ens agrada quedar abans per trobar-nos i saludar-nos abans d’iniciar la caminada.

Que bé! Som un grup força nombrós, una bona colla. Tots i totes tenim ganes de començar la caminada.

12376507_724932720974003_125506997840792591_nHi hauran dos recorreguts un de 10 km amb un nivell positiu d’uns 323 metres i un altre de 16 km amb un desnivell positiu d’uns 650 metres.

Comencem vorejant la riera de Sant Cugat i ens endinsem pel camí de Can Catà i una vegada passada l’església de Santa Maria de les Feixes agafem un corriol que surt a la dreta del camí.

A partir d’aquí anem pujant, baixant, planejant…per diferents corriols. Anem fent aturades per agrupar-nos, gaudir de les vistes i agafar forces, tothom va molt engrescat, el dia acompanya i el sol ens va acompanyant al llarg del matí.

Després d’una excursió on hem gaudit d’un entorn espectacular arribem al final de la caminada desitjant menjar-nos els primers calçots de la temporada en molt bona companyia.

Al centre cívic tot està preparat, les taules parades, els calçots i les botifarres a la brasa…

Són quarts de tres quan comencem a dinar, tot boníssim com era d’esperar.

12341137_724932670974008_6718885466518889717_n12376177_724932677640674_1450704988515734895_n

La Calçominatada del 2015 acaba i ja estem parlant de la següent!

Recull d’imatges aquí

Posted in Noticies, SenderismeComments (0)

Crònica de la sortida d’alta muntanya: Puigpedrós (2.914m)


El dia neix fred però promet ser assolellat, tot i que hi ha previsió de ventades moderades que han d’anar minvant cap a mig matí no es prou per fer un canvi de plans.

Anem amb una idea concreta, Puigpedrós per Malniu i fer la cresta d’Engorgs, tot i que estem a punt d’encetar el desembre i hem tingut les primeres nevades la visita d’ahir a Masella amb esquis de muntanya ens va decebre molt en quant al gruix de neu real que hi ha a Cerdanya, clarament no es correspon amb el que els mitjans proclamen.

Arribats al refugi de Malniu accessible per Meranges per una pista perfectament practicable tot i estar nevada, ens sorprèn el guarda que surt a rebre’ns amb un tiquet d’aparcament, hi cobren per arribar-hi tant a l’estiu com a l’hivern. Preparem les motxilles, calcem botes i ens apliquem protecció solar, el sol ja ha aixecat i com sabíem sembla que escalfarà de valent, encara que es veu com venta d’alt dels cims.

Iniciem l’ascens pel camí normal, veiem una traça oberta i resseguim el recorregut, aviat veiem que uns centenars de metres per sobre nostre hi ha una parella que ens precedeix.

Hi ha neu però no ens cobreix mes enllà dels turmells, tot i que segons pugem hi ha molt terreny pelat que deia veure roques i camí de terra alternat amb plaques de neu dura que facilita la progressió sense necessitat de calçar els grampons.

IMG_20151129_104904Arribem a un primer balcó 400m més amunt on ja rebem fortes ràfegues de vent que ens obliguen a protegir-nos a consciència, serà la tònica que tindrem la resta del dia i el vent ens acompanyarà i condicionarà la dificultat de l’ascensió.

Enfilem un corredor fàcil d’uns 150m de no més de 45º d’inclinació amb neu dura però que permet fer petjada amb la meitat de la bota, tot el grup en perfecta formació va progressant amb pas segur, sense presses però sense pauses, guanyant metres i gaudint de l’entorn entre riures i bromes no ens adonem i ja estem al plató somital on al fons es veu ja el cim. Aquí el vent bufa de valent i tota protecció es poca per evitar els efectes gèlids que produeix aquesta ventada i la pols de neu que aixeca.

IMG_20151129_120753En un salt arribem tots al cim del Puigpedrós 2.914m inclosa la Nana, la gosseta inesperable del Jesús que tremola a causa del fred. Fotos protocol·làries de cim, abraçades i felicitacions ràpides a causa del fred i del vent que lluny de les prediccions no amaina sinó tot el contrari i comencem el descens cap a la Portella de Meranges. Hem de parar atenció dons les ràfegues d’aire son fortes i el terra tot i que ens mostra totes les roques hi ha gel que ens pot fer caure i tenir algun ensurt. Arribats a la collada veiem la magnífica cara oest del Roc Colom, torre granítica imponent que corona la llarga cresta del Peiraforca i que hem fa recordar escalades anteriors en aquest indret amb altres amics.

Decidim no continuar per la cresta d’Engorgs dons es tard, la progressió amb les condicions que hem patit obliguen a ser prudents i encarar cap al fons de la vall i refugiar-nos per fer un mos i recuperar-nos del fred al refugi Joaquim Folch i Girona a 2375m d’alçada. Entrem i agraïm quedar temporalment aïllats de la bufera que ens acompanya tot el matí, bevem quelcom calent i fem mossegada que es ben rebuda dons encara queda un bon tros per tornar als cotxes.

IMG_20151129_141048Refets seguim la baixada a trobar el GR11 que flanquejant a mitja muntanya ens portarà de nou a Malniu. Primer la neu que trobem es dura i permet progressar fàcilment per on s’intueix el camí ja que no hi ha traça oberta i tota la vessant de la muntanya està escombrada per llengües de neu, sembla que tota la neu que faltava a dalt el vent l’ha vessat al fons de la vall. Seguint les marques als arbres del GR11 anem flanquejant poc a poc, però la falta de vent aquí baix i l’alta insolació fan que la neu es converteixi en un veritable repte, els gruixos augmenten i quasi sempre obrim traça amb neu des de els genolls a mitja cuixa.

Després d’una bona suada arribem al coll on iniciem els descens fins a Malniu sense més problemes, hem tingut altre cop una gran jornada de muntanya a la Cerdanya amb grans companys i amics.

Crònica per Mon.

Track sortida:

http://www.movescount.com/moves/move84974966#.Vl3aW6D04dY.facebook

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11554065

Posted in Alta MuntanyaComments (0)

DESTACATS

Estem a Facebook

Piulades @CEMCerdanyola

  1. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: El diumenge passat la secció de #senderisme va participar a la caminada de la Mola Santa,… https://t.co/wdusa4JlAc

  2. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Foto de germanor de la secció de ciclisme d'aquest cap del setmana, volta a Gallifa pujant per… https://t.co/pYxcLaSBlm

  3. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: En David Javega aconsegueix acabar l'ultra 100 Miles del Sud de France. Ha arribat en la… https://t.co/xEinazo50q

STRAVA Trail

Strava BTT/ Ciclisme