Tag Archive | "cresta"

Cresta de la Roca de Nargó


Matinem per anar a fer una cresta a Coll de Nargó que hem trobat a internet i que m’ha fet il·lusió perquè estava oberta pel Lluis Trabalón, antic company del desaparegut CIMS, club de muntanya de Cerdanyola que va deixar de fer activitats fa anys i amb el que vaig realitzar moltes escalades i sortides a alta muntanya.

La ressenya es poc precisa i davant el dubte, com sempre, carreguem la motxilla amb molt més material del que farà falta, però ja se sap que millor que sobri que no que falti.

L’aproximació es molt curta, 10 minutets de marxa per un corriol sobre el poble que tot just desperta, son 2/4 de 8 del matí i fa fresqueta, mirem el llom de la cresta i toca ja el sol, el cel blau intens i cap núvol, magnífica jornada.

    Desprès de fer voltes per el que creiem que es el punt d’inici i no trobar el punt carbassa que indicava, ens enfilem directament pel bosc i trèiem el cap per la cresta sobre unes vies d’escalada. Tot se guit i desprès de col·locar-nos l’arnès i preparar material comencem a progressar per l’aresta, terreny fàcil però no val a badar, aquí dalt un traspeus pot significar un accident.

Anem fent i arribem a la primera dificultat, un ressalt de 4art que ni tan sols protegim, les abundants presses i els generosos forats a la roca calcària permeten pujar sense IMG_20151101_103502complicacions, ens sentim be i amb ganes i l’entorn magnific ens motiva a fer via, les llums del mati son espectaculars i les muntanyes del voltant farcides de plaques i agulles calcàries ens animen a traçar rutes futures.

Arribem a la que serà la màxima dificultat de la ruta, una placa de 20mt que te varies vies equipades, tenim la referencia de que una es un 6a. Desprès de calçar els peus de gat i assegurat per l’Enric començo a pujar per uns blocs verticals però amb molt bona presa, els parabolts estan pròxims i la progressió es fa molt segura, arribo al quart seguro i aquí està el pas que es resisteix però acaba sortint. Desprès de baixar-me l’Enric repeteix la via i també amb alguna dificultat en el mateix punt.

IMG-20151101-WA0022IMG_20151101_104143

Recollim corda i material i avancem per camí molt més fàcil, sempre buscant el punt més alt de la cresta ens trobem al final de la mateixa, estem arribant al últim pas que podem fer sobre de la roca i ens veiem obligats a rapelar fins a terra on veiem un camí perfectament marcat.

Una magnífica cresta apta per iniciar-se en l’alpinisme en un entorn de roca calcaria que permet passar un dia d’escalada total, hi han vies d’escalada esportiva arreu i el bosc en aquesta època ple de bolets, varem fer una collida de Camagrocs i peus de rata que va posar la nota gastronòmica a la sortida.

Track de la cresta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11278669IMG-20151101-WA0024

Posted in EscaladaComments (0)

Crònica de la Cresta de Cabirols al Pedraforca


IMG_20151011_131242IMG_20151011_145531   Ben d’hora quedo amb l’Aina, ha dormit poc perquè a estat treballant al concert d’U2 a Barcelona, un malentès d’horaris fa que arribi a casa més tard del previst.

Anem cap el Pedraforca, avui farem la Cresta de Cabirols fins el Pollegó Superior, una via d’envergadura i molt llarga que suposa el bateig en l’alta muntanya per l’Aina i la Gemma que està a la Cerdanya i ens espera al pàrquing del Mirador del Gressolet. Tinc certa inquietud perquè no conec a la gemma, tot i que les referències son bones i se que escala i que està forta no les tinc totes.

Arribem desprès de les presentacions, comprovar material i fer les motxilles enfilem cap al refugi Lluís Estasen, d’allà fem el camí de la tartera passant per sota del Pic de Cabirols i de la seva paret, veiem el Gat i s’intueix el Calderer, m’agrada que tota la gent que arriba al refugi tira cap al camí del Coll del Verdet, estarem tranquils penso per mi.

IMG_20151011_141504Amb una bona suada arribem a l’inici de l’escalada sota la Dent de cabirols i després de col·locar-nos casc i arnés comencem.

Hem tranquil·litzo quan comencen a trepar per Canals de IIº i IIIº perquè comprovo que tot el que hem deia l’Aina sobre la Gemma era cert, es belluguen amb ritme i segueixen totes les meves indicacions, el dia es esplèndid i anem fent fotos espectaculars fins que arribem entre rocs i Canals a la primera dificultat seria, un ràpel de 28m fins al coll est del Gat sota la primera orella.

L’instal·la cio esta muntada amb un pitó i un gruix considerable de vagues i cordinos, tot i que algun es veu vell hem dona prou confiança. Dono les indicacions necessàries per garantir la seguretat de la maniobra i baixo primer. Tot seguit baixen elles al·lucinant del pati que hi ha i del ràpel volar, gaudeixen molt i es nota. Per arribar a l’orella oest m’han d’assegurar per escalar un curt diedre de IVº, passo sense problemes col·locant un parell de friends i arribo al ràpel següent de 30m. Tornem a realitzar la maniobra i un cop més totes dues flipen amb l’ambient que hi ha.

A partir d’aquí anem sense encordar seguint unes marques vermelles fins el Collet de la Cova i seguim fins el Calderer, estem sols i ens sorprèn la gran quantitat de gent que hi ha dalt del Pollegó Superior, es senten els crits i les converses de tots a l’hora i destorba el silenci que hem tingut fins aquest moment.

IMG_20151011_151535Foto de cim i cap al Pollegó, desfem el camí normal i en la primera cadena de passamà decidim muntar ràpel perquè està ja cansades i no val a badar. Sense cap problema arribem al cim del Pollegó Superior i comprovem que tothom ens mira encuriosits, la majoria han pujat pel Verdet i ens pregunten d’on sortim amb tota la ferralla i les cordes.

Ja només toca baixar cap a l’enforcadura i arribar-nos al refugi de nou, tot i que baixant ens trobem una noia que ha caigut i es queixa molt del colze perquè se l’ha colpejat al relliscar. Li fixem el braç al cos amb un fulard i l’ajudem a baixar fins el camí.

Ja al cotxe ens acomiadem de la Gemma que torna a la Cerdanya i nosaltres tornem cap a casa.

Potser no son conscients del que han fet avui, una via d’envergadura i poc accessible per tothom, no es molt compromesa en dificultat tècnica però es tot un repte d’alta muntanya.

Track de la ruta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11280735

Posted in EscaladaComments (0)

Encantat gran (2.748m)


El dissabte passat, aprofitant que encara no han caigut les primeres nevades de l’any, decidim marxar cap el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany Sant Maurici. Objectiu: ascendir la normal de l’Encantat Gran (2.748m) i gaudir d’aquesta zona espectacular del nostre país.

Arribem dissabte al vespre, amb la intenció de dormir a l’aparcament del Prat de Pierró (1.639m), lloc des d’on iniciarem al ruta al matí següent. La nostra idea era matinar força per anar ràpid i tornar cap a casa d’hora aprofitant que el canvi d’horari ens regalava una hora més per dormir, però ens adormim dues horetes més del previst.

Tot i així, sortim de l’aparcament sobre les 9h i comencem a pujar cap al refugi Ernest Mallafré (1.893m) de la FEEC, anem a bon ritme i avancem força ràpid per un camí fàcil, entre un entorn que ens mostra la tardor en la seva màxima esplendor. Deixem el refugi enrere i encetem el camí cap al peu de la canal, aquesta ens permetrà accedir al coll dels encantats i d’allà directes al cim. El tram de la canal no te cap dificultat tècnica però millor portar el casc posat per si cauen pedres, ja que la roca està força trencada.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

IMG-20151025-WA0012-01

Sortim a la canal (2.582m) superant de cop un fort desnivell i decidim parar a esmorzar i descansar abans d’encarar l’últim tram de l’ascens. Amb la panxa plena continuem cap el cim per un camí bastant marcat i que requereix fer algun pas de grimpada fàcil, abans d’arribar al pic. Arribem al pic de l’Encantat Gran (2.748m), tenint la sort que la meteorologia ens a regalat un dia espectacular, i per tant, tenim unes vistes del Pirineu immillorables (podem veure fins i tot l’Aneto i la Maladeta). Ens quedem al cim una bona estona, uns 45’ que ens permeten gaudir de les vistes abans de decidir tornar cap al aparcament. Des del cim podem descendir rapelant o desgrimpant la ruta d’ascens (nosaltres triem la segona opció per més còmoda i ràpida), superat aquest tram enfilem directes i en unes dues hores estem al aparcament.

En resum una bona i fàcil ascensió pirinenca, en un entorn privilegiat.

Dades de la ruta:

-KM: 13,55km

-Desnivell acumulat pujada: 1.173m

-Material: Casc (material per rapelar opcional segons l’experiència)

-Track de la ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11200586

Posted in Alta MuntanyaComments (2)

Bastiments, Pic del Freser i Pic de l’Infern


Sortim de Cerdanyola direcció les pistes d’esquí de Vallter 2000, punt de sortida de la ruta d’avui, que ens portara als cims del Bastiments (2.881m), el Pic del Freser (2.835m) i el Pic de l’Infern (2.869m).

Comencem la ruta gairebé en caravana, ja que hi trobem grups nombrosos de gent. A bon ritme arribem al Coll de la Marrana i pugem cap al Bastiments per la gran pala on ens aturem a fer un petit descans, continuem tot observar el paisatge que ens regala unes grans vistes i aprofitem per fer alguna fotografia al costat de la creu del cim del Bastiments.

12063870_10207972363170191_1505649765391676222_n10407203_10207971899438598_6754352479977677507_n12140768_10207972373610452_9048702678095512176_n

Des d’aquest punt ja es veu la carena que haurem de recórrer i els cims que ens falten. El camí és molt evident, tot carenejant fins al Pic de l’Infern, passant abans pel Pic del Freser. A partir d’ara fem camí soles, creuant-nos amb algun excursionista de tan en tan que fa el recorregut a la inversa o el que venen des de Núria. El camí és rocós i cal anar en compte. Hi trobem algun pas on cal grimpar una mica, però amb cap dificultat. En aquest tram el vent bufa fort, pica a la cara i glaça les mans, donant alguna treva de tant en tant. Amb aquestes condicions realitzem els cims del pic del Freser i de l’Infern.

Un cop al cim baixem direcció al Coll de la Vaca, el descens és molt més senzill i el sol fa la baixada més agradable tot passant per sota les parets que fa una estona recorríem per dalt. Després d’un llarg descens, pugem una mica fins que arribem de nou al Coll de la Marrana i ja només queda baixar fins al pàrquing i tornar cap a casa.

Posted in Alta MuntanyaComments (0)


DESTACATS

Estem a Facebook

Piulades @CEMCerdanyola

  1. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: El diumenge passat la secció de #senderisme va participar a la caminada de la Mola Santa,… https://t.co/wdusa4JlAc

  2. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Foto de germanor de la secció de ciclisme d'aquest cap del setmana, volta a Gallifa pujant per… https://t.co/pYxcLaSBlm

  3. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: En David Javega aconsegueix acabar l'ultra 100 Miles del Sud de France. Ha arribat en la… https://t.co/xEinazo50q

STRAVA Trail

Strava BTT/ Ciclisme