Tag Archive | "Escalada"

Escalada hivernal, Via Estasen IV-700m, Pedraforca


Es matinada tancada, amb prou feines s’han recollit els últims joves esperits noctuns que apuren els últims glops de rebeldía, i nosaltres ja estem camí de la paret nord del Pedraforca

.

Avui la idea es recórrer l’enorme paret nord del Calderer i enfilar-nos per la via Estasen, gran clàssica que fa un any vam recórrer també a l’hivern però seca de neu. Aquest cop es molt diferent, dons les ùltimes setmanes i en especial tot l’hivern ha estat explèndit, en quant a precipitacions de neu es refereix, hi tant es així que les previsions son de que s’allargui força a temporada de neu per fer esquí de muntanya i alpinisme en general.

Al 1928 el Lluis Estasen juntament amb els seus companys Josep Puntes, Josep Rovira i Jofre Vila, vàren fer la primera petjada d’alt del Calderer 2491m després dde recórrer l’imponent cara nord i obrint la que serà una de les vies d’escalada més clàseques de Catalunya i de tot el Pirineu. Es molt fàcil, un cop estàs enmig de l’enorme pared nord, imaginar com aquests exploradors de la vertical van trobar el recorregut endinsant-se en un mar de roques amb l’ùnica guia o ressenya de la seva intuïció i experiència, amb una material que avui ens semblaria terrorífic i totalment ineficient i “perillós”.

Arribats al mirador del Gresolet i un cop carregades les motxilles, enfilem el corriol que puja fins el refugi Lluis Estasen 1647m per agafar de front el camí que puja pels boscos de la cara nord fins plantarnos dalt de la piràmide del Dit, aquí comença l’escalada.

Hi ha molta neu, tots els canals i fissures de la paret estàn omplertes de neu molt dura o gel, però tot i combinar roca i trams nevats amb el grampons, es deixa fer força be, fins i tot en el tram central, que es on es presenten les majors dificultats, ens treiem el grampons i podem progressar amb bota dura sense problemes. Es molt gratificant veure com en la solitud de la vertical, amb algú que altre destorb creat pels vehicles que arriben al mirador, podem gaudir d’un entorn tant especial. Ens sentim molt afortunats per poder recórrer espais tan significatius per a l’alpinisme de casa nostra, afortunats per compartir la passió per la muntanya i per compartirla amb grans persones i amics.

Tot preogressant i salvant les ùltimes dificultats arribem després de més de 700m d’escalada al cim del Pollegó Superior. Les vistes son espectaculars, tot el Pirineu i les valls que tenim a prop es mostren tal com son, esplèndides i majestuoses, una imatge que es pot fotografiar però que dins els nostres caps generen unes sensacions que seran impossible reproduir, s’afegiràn a l’album interior i personal de cada un de nosaltres.

Un cop fet un mos, hidratats i havent recuperat forces, ja només queda arribar-se a l’enforcadura i baixar fins el refugi de nou per agafar el corriol fins el Mirador del Gresolet.

Com sempre, després de fer qualsevol escalada, encetem el torn d’anècdotes i revivim passatges de l’escalada realitzada, posem més ènfasi en el pas més espectacular o difícil, recordem espais que ens han agradat o sencillament ens recordem com ens omple el poder compartir aquestes experiències. Tot convida a parlar de nous projectes i somiar amb llunyanes muntanyes i grans ascensions.

 

Per : Mon

Posted in Escalada, Escalada en gelComments (0)

escalada en gel al Pedraforca


Una de les activitats més espectaculars i atractives que es poden gaudir a la muntanya es l’escalada en gel, i tot i que genera grans sensacions no es pot pendre a la lleugera dons també es una de les activitats més perilloses.


Aquest hivern està sent molt millor que els anteriors, sense ser excepcional ens ha permés fer diferents ascensions al massís del Pedraforca, escola clàsica d’escalada en gel amb cascades facils que permeten l’iniciació a aquesta disciplina i  treure el “mono” per fer una matinal prop de casa.

Per iniciarse i practicar escalada en gel es convenient i necessàri tenir experiència en escalada en roca i en maniobres amb cordes, i molt especialment en la colocació i instalació d’assegurances flotants com claus, tascons o friends, així com a experiència en vies de varis llargs i autoprotecció.
Amb un  petit grup de socis del Cem estem fent un cicle de formació per introduir aquesta activitat i fomentarla
T’apuntes?

Posted in Alta Muntanya, Escalada, Escalada en gel, NoticiesComments (0)

Crònica de l’Anglada Guillamón (500mt V+, Terradets)


Un matí gèlid es el que sé que trobaré quan surto de casa a les 6 del matí i hem dirigeixo cap al Congost de Terradets a Lleida, a tocar de Tremp. Un viatge que conec molt bé però que aquesta parada fa molts anys que no la faig i que no puc deixar de plantejar cada vegada que passo pel congost camí de Sort i quedo seduït davant l’imponent massa de roca calcària que es la paret de les Bagasses, no puc evitar traçar les rutes que he fet i que puc recórrer amb una mirada ràpida mentre condueixo, Supertramp, CADE, Colores, Villaverde, Vidal Farreny i tantes altres.

Aquest cop he quedat amb el Pere i uns amics del CESQV de Sant Quirze, feia temps que volia escalar amb el Pere i no coincidíem, es molt autèntic i per tot el que hem parlat tenim molt en comú en quant a la muntanya, l’estil i grau d’escalada, practiquem moltes disciplines sense destacar en cap d’elles i una mica la filosofia que apliquem o concebem per viure el més intensament possible el que més ens agrada, la muntanya i la natura.

IMG_20151228_103248Poc després de les 8h del matí arribo a l’Hotel del Llac, tot just passat Terradets i Roca Regina, i ells ja estan esmorzant, ens presentem i els quatre coincidim en alguna cosa, fot un fred de l’hòstia!!!! Sis graus sota zero marca el termòmetre que hi ha a l’entrada i no convida a res més que fer un cafè amb llet i esmorzant bé.

A les 10h comencem a pensar que es moment d’enfilar cap a la paret si volem fer alguna cosa, així dons aparquem a la Font de les Bagasses i amb un vent que et cala tot el cos i a l’ombra de la paret ens equipem i preguem que el sol toqui en algun moment la paret, travessem el túnel del tren i arribem a l’inici de la via.

IMG_20151228_132357Faig cordada amb el Pere i començo jo, un primer tram sense equipar fàcil però amb el fred que fot costa trobar presa còmode, 50 metres que et deixen en una bona esplanada per fer reunió.

Aquí comença el que diuen el jardí o jardinet, una rampa que fas caminant i que va pujant per un caminet, anem en ensamble per fer via, el Pere va obrint i de tant en tant posa algun tascó o friend i fa llaçades en alguna sabina.

Anem fent i avancem 100mt d’alçada fins a la R4 en una alzina molt ben afermada a la roca i molt còmode, aquí comença l’escalada més vertical.

Surto posant un friend en una placa de IV amb bona presa, vaig trobant algun pitó oxidat i sense dificultats arribo a la R5, continuo perquè es una tirada curta de 35mt i per passatges de IV+ arribo a la R6.

D’aquí surt un diedre molt maco que et deixa 40metres més amunt travessant una placa molt aèria i et deixa sota un sostre vermell que intimida dons no es veu com protegir-lo. El Pere ho soluciona sense problemes i arriba a la R7.

Surto a l’esquerra del sostre i veig dos parabolts sobre meu, per una bavaresa molt aèria flanqueges el sostre i per sobre amb passos de V enfiles un diedre espectacular que et far anar per fora de la roca, no hi han assegurances i amb un parell de friends protegeixo el pas, la R8 està en una replà de 2 pams i 50mt per sobre de l’anterior.

IMG_20151228_140441El Pere enfila el diedre que continua sense problemes amb passos de IV i V i arriba a la feixa 375mt Pere sobre de l’inici de l’escalada. La feixa es un camí al ben mig de la paret que et permet escapar i baixar caminant, amb una perspectiva de la vall increïble va descendint cap a la dreta fins arribar a la carretera.

Nosaltres continuem, el Pere tira davant i tornem a anar en ensamble, unes rampes fàcils de III i IV et deixen un centenar de metres més amunt sota el pas més maco de tota la via, la sortida Vidal-Farreny, 35mt sense equipar de V amb un pas desplomat de V+ amb molt bona presa i molt, molt aèria protegit amb un clau recargolat per moltes caigudes segurament i que deu fer molts anys que algú el va posar. Faig la tirada amb encert i tot i suar a la sortida aconsegueixo fer cim sense problemes, estic dalt de la paret.

IMG_20151228_152815Fa fred, son quarts de 4 de la tarda, hem trigat 4 hores i mitja en fer els 500mt, l’espectacle es increïble, el sol pobre de mitja tarda ens dona confort i ens ajuda a gaudir de l’espectacle de la Roca Regina impressionant a la cara contraria, veiem el pantà de Terradets i la Noguera Pallaresa circula com una serp sota el congost, veiem els cims del Pallars amb taques de neu i tot el Montsec al nostre voltant, han passat vint anys des de l’última visita a aquesta paret i espero que no tornin a passar sense fer una visita.

Crònica per Mon.

Posted in EscaladaComments (0)

Cresta de la Roca de Nargó


Matinem per anar a fer una cresta a Coll de Nargó que hem trobat a internet i que m’ha fet il·lusió perquè estava oberta pel Lluis Trabalón, antic company del desaparegut CIMS, club de muntanya de Cerdanyola que va deixar de fer activitats fa anys i amb el que vaig realitzar moltes escalades i sortides a alta muntanya.

La ressenya es poc precisa i davant el dubte, com sempre, carreguem la motxilla amb molt més material del que farà falta, però ja se sap que millor que sobri que no que falti.

L’aproximació es molt curta, 10 minutets de marxa per un corriol sobre el poble que tot just desperta, son 2/4 de 8 del matí i fa fresqueta, mirem el llom de la cresta i toca ja el sol, el cel blau intens i cap núvol, magnífica jornada.

    Desprès de fer voltes per el que creiem que es el punt d’inici i no trobar el punt carbassa que indicava, ens enfilem directament pel bosc i trèiem el cap per la cresta sobre unes vies d’escalada. Tot se guit i desprès de col·locar-nos l’arnès i preparar material comencem a progressar per l’aresta, terreny fàcil però no val a badar, aquí dalt un traspeus pot significar un accident.

Anem fent i arribem a la primera dificultat, un ressalt de 4art que ni tan sols protegim, les abundants presses i els generosos forats a la roca calcària permeten pujar sense IMG_20151101_103502complicacions, ens sentim be i amb ganes i l’entorn magnific ens motiva a fer via, les llums del mati son espectaculars i les muntanyes del voltant farcides de plaques i agulles calcàries ens animen a traçar rutes futures.

Arribem a la que serà la màxima dificultat de la ruta, una placa de 20mt que te varies vies equipades, tenim la referencia de que una es un 6a. Desprès de calçar els peus de gat i assegurat per l’Enric començo a pujar per uns blocs verticals però amb molt bona presa, els parabolts estan pròxims i la progressió es fa molt segura, arribo al quart seguro i aquí està el pas que es resisteix però acaba sortint. Desprès de baixar-me l’Enric repeteix la via i també amb alguna dificultat en el mateix punt.

IMG-20151101-WA0022IMG_20151101_104143

Recollim corda i material i avancem per camí molt més fàcil, sempre buscant el punt més alt de la cresta ens trobem al final de la mateixa, estem arribant al últim pas que podem fer sobre de la roca i ens veiem obligats a rapelar fins a terra on veiem un camí perfectament marcat.

Una magnífica cresta apta per iniciar-se en l’alpinisme en un entorn de roca calcaria que permet passar un dia d’escalada total, hi han vies d’escalada esportiva arreu i el bosc en aquesta època ple de bolets, varem fer una collida de Camagrocs i peus de rata que va posar la nota gastronòmica a la sortida.

Track de la cresta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11278669IMG-20151101-WA0024

Posted in EscaladaComments (0)

Crònica de la Cresta de Cabirols al Pedraforca


IMG_20151011_131242IMG_20151011_145531   Ben d’hora quedo amb l’Aina, ha dormit poc perquè a estat treballant al concert d’U2 a Barcelona, un malentès d’horaris fa que arribi a casa més tard del previst.

Anem cap el Pedraforca, avui farem la Cresta de Cabirols fins el Pollegó Superior, una via d’envergadura i molt llarga que suposa el bateig en l’alta muntanya per l’Aina i la Gemma que està a la Cerdanya i ens espera al pàrquing del Mirador del Gressolet. Tinc certa inquietud perquè no conec a la gemma, tot i que les referències son bones i se que escala i que està forta no les tinc totes.

Arribem desprès de les presentacions, comprovar material i fer les motxilles enfilem cap al refugi Lluís Estasen, d’allà fem el camí de la tartera passant per sota del Pic de Cabirols i de la seva paret, veiem el Gat i s’intueix el Calderer, m’agrada que tota la gent que arriba al refugi tira cap al camí del Coll del Verdet, estarem tranquils penso per mi.

IMG_20151011_141504Amb una bona suada arribem a l’inici de l’escalada sota la Dent de cabirols i després de col·locar-nos casc i arnés comencem.

Hem tranquil·litzo quan comencen a trepar per Canals de IIº i IIIº perquè comprovo que tot el que hem deia l’Aina sobre la Gemma era cert, es belluguen amb ritme i segueixen totes les meves indicacions, el dia es esplèndid i anem fent fotos espectaculars fins que arribem entre rocs i Canals a la primera dificultat seria, un ràpel de 28m fins al coll est del Gat sota la primera orella.

L’instal·la cio esta muntada amb un pitó i un gruix considerable de vagues i cordinos, tot i que algun es veu vell hem dona prou confiança. Dono les indicacions necessàries per garantir la seguretat de la maniobra i baixo primer. Tot seguit baixen elles al·lucinant del pati que hi ha i del ràpel volar, gaudeixen molt i es nota. Per arribar a l’orella oest m’han d’assegurar per escalar un curt diedre de IVº, passo sense problemes col·locant un parell de friends i arribo al ràpel següent de 30m. Tornem a realitzar la maniobra i un cop més totes dues flipen amb l’ambient que hi ha.

A partir d’aquí anem sense encordar seguint unes marques vermelles fins el Collet de la Cova i seguim fins el Calderer, estem sols i ens sorprèn la gran quantitat de gent que hi ha dalt del Pollegó Superior, es senten els crits i les converses de tots a l’hora i destorba el silenci que hem tingut fins aquest moment.

IMG_20151011_151535Foto de cim i cap al Pollegó, desfem el camí normal i en la primera cadena de passamà decidim muntar ràpel perquè està ja cansades i no val a badar. Sense cap problema arribem al cim del Pollegó Superior i comprovem que tothom ens mira encuriosits, la majoria han pujat pel Verdet i ens pregunten d’on sortim amb tota la ferralla i les cordes.

Ja només toca baixar cap a l’enforcadura i arribar-nos al refugi de nou, tot i que baixant ens trobem una noia que ha caigut i es queixa molt del colze perquè se l’ha colpejat al relliscar. Li fixem el braç al cos amb un fulard i l’ajudem a baixar fins el camí.

Ja al cotxe ens acomiadem de la Gemma que torna a la Cerdanya i nosaltres tornem cap a casa.

Potser no son conscients del que han fet avui, una via d’envergadura i poc accessible per tothom, no es molt compromesa en dificultat tècnica però es tot un repte d’alta muntanya.

Track de la ruta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11280735

Posted in EscaladaComments (0)

Formació i aprenentatge d’escalada a Montserrat


FB_IMG_1445855835654Diumenge aprofitant el canvi horari d’hivern i com sempre els dubtes per quedar i que ningú es despisti, per aprofitar aquests regal horari d’una hora que després s’agraeix més d’un rondina i es queixa, al final arribem primers i no tenim “cua” a les vies fàcils i més maques.

FB_IMG_1445855931569

Matinal a Montserrat, Collbató sector Siux, 4-5 vies de  5é i 3 de 6a, muntem l’Ivan i jo els primers 5ns sense problema i en top rope l’Aina, la Gemma i el Pepelu van progressant amb més o menys dificultats, anem carregant braços i ens atrevim amb els 6a que cauen però no sense bufar, l’Ivan tira molt i ho fa molt fàcil, al final ja amb càrrega i sense “piles” anem a fer 4ts al Jardinet que està a petar de gent, la Gema i el Pepelu obren via de primers i l’Aina no acaba una de les vies, ja no pot més.

Un altre jornada de formació i d’aprenentatge pels del CEM Cerdanyola que volen escalar i fer muntanya.
Crònica de Mon.

Posted in EscaladaComments (0)

Chimborazo, el sostre de l’Equador


Foto 16-9-15 10 46 18Abans de marxar d’Equador hem plantejo l’objectiu alpinístic més gran fins el moment de la meva vida, l’acens al volcà inactiu Chimborazo de 6.310m.

Aquest volcà és la muntanya més alta del país i també el cim més proper al Sol de la terra per sobre del Everest, degut a la seva situació geogràfica. Una muntanya tècnicament no gaire complicada, però on l’alçada i la pressió es noten de valent.

Arribo al refugi (4.800m) 4 dies abans de l’ascensió per tal de buscar les condicions meteorològiques optimes i adaptar el millor possible el meu cos a l’alçada.

Els primers dies i per tal d’aclimatar d’una manera esglaonada pujo progressivament l’alçada, el primer dia fins la llacuna gairebé seca situada a uns 5.200m i el segon fins als 5.400 de les agulles de Wymper. Físicament hem trobo perfecte i planifico l’atac al cim deixant un dia de marge per tal de recuperar forces i guanyar en aclimatació (tot i que el mal de cap ja es fa notar).

Foto 15-9-15 17 39 02Arriba per fi el moment de l’atac al pic superior, el dia 17 de setembre sopo a les 17h i a les 18h vaig a intentar dormir (els nervis, l’hora i l’alçada no hem permeten dormir i no descanso gens) a les 21h sona el despertador i comença l’hora de la veritat, toca equipar-se i esmorzar una mica (tot i que encara no són ni les 22h). A les 22h comença l’aventura sortim del Refugi (4.800m) direcció al Refugi Wymper (5.100m, que actualment està tancat per reformes) hem triat per pujar la ruta més directa i perillosa en aquesta època del any, però també la més ràpida. Avancem força constants i a bon ritme per sota dels seracs d’un glacial gris, on constantment sentim xiular les roques que cauen de les parts superiors pel nostre voltant, aquest tram puja constant un 55º fins que arribem a l’aresta i a la zona denominada com “el castillo” més segura d’uns 45º que ens conduiran al gel.

Foto 18-9-15 9 42 14

En aquesta època de l’any el gel pur comença a uns 5.600/5.700m allà en calcem els grampons i cap a munt, ja son les 2:30 hores de la matinada i ens queden els metres més durs i tècnicament més complicats fins al cim. Avancem amb bon pas fins els 5.900m on el meu cos comença a sentir l’alçada d’una forma intensa, decideixo intentar el cim i continuar amb l’ascensió però als 6.000m sobre les 4:30h de la matinada l’alçada pot amb mi, començo ha notar la falta de forces, ha tenir bomits i un mal de cap insuportable (en aquest moment molt a contracor decideixo que la muntanya aquest cop ha pogut amb mi i que el millor que puc fer es començar el descens).

Foto 15-9-15 17 35 55

Aquesta imponent muntanya no s’ha deixat pujar aquest cop, esperem tenir més sort si la vida ens ofereix una altre possibilitat, per aquest any ja s’acaba la meva aventura andina. Molt feliç d’haver pogut superar la barrera del 6.000m però amb l’espineta de no arribar el cim.

Ens trobem per les muntanyes!

Posted in Alta MuntanyaComments (0)

L’ECUADOR per Enric Del Amo


Tres primers pics a l’Equador: Pasochoa, Illiniza i Cotopaxi

Aprofitant les vacances d’estiu marxo cap a l’Equador amb la ferma intenció d’escalar les muntanyes més altes d’aquest país.IMG_20150713_113342

Estem parlant del Chimborazo (6.268m) i del Cotopaxi (5.897m), ambdós volcans en actiu de la serralada del Andes. Per les característiques d’aquest dos cims qualsevol alpinista que és marqui aquest repte necessita una aclimatació per no patir el temut mal d’alçada i és justament el que començo fent, amb la intenció de pujar el Chimborazo;IMG_20150714_122717

Per començar a preparar el repte decideixo començar per una muntanya de fàcil, el Pasochoa un cim de 4.200m ubicat a la reserva natural del Cotopaxi. Aquest pic el realitzo conjuntament amb una parella d’americans que preparen l’ascens al Cotopaxi. Aquest fàcil trekking el realitzem en unes 4h i sumem els primers 900m de desnivell positiu en territori Equatorià, amb un dia esplendit i unes vistes espectaculars.IMG_20150716_160133

El dia següent ens plantegem conjuntament amb tres americans pujar una mica el llisto i ens decidim per continuar l’aclimatació al pic del Illiniza norte (5.126m). Aquest pic ens permet superar els 5.000m i continuar amb el lent proces d’acostumar el nostre cos a l’alçada. Les condicions de la meteo no són força bones i fem el cim amb poc menys de 6h, una pujada fàcil amb un parell de passos de grimpada per sobre els 5.000m i on trobem unes formacions del gel molt boniques.

IMGP1420 (3)

Agafo un dia de descans, per poder encarar el Chimborazo amb totes les forces, però la tranquil·litat dura poc. Arriben males noticies, sembla que un volcà proper el Tungurahua (5.023m) està en plena activitat i llençà cendrà sobre la glacera del Chimborazo fet que produeix el escalfament de la mateixa i un desglaç que fa caure seracs i roques i per tant el guia desaconsella l’acens del volcà. Així que canvi-ho d’objectiu i decideixo atacar el segon pic més alt del país el Cotopaxi per la ruta normal.IMGP1494

Arriba el dia, comença l’aventura marxo cap al refugi Jose Ribas del Cotopaxi que està situat a 4.800m, deixem el cotxe a pàrquing situat a 4600 metres i pugem els primer 200 metres de desnivell sota una lleu nevada i un intens fred. El refugi reformat recentment ofereix serveis per menjar i per dormir per uns 30$, però no és gaire càlid al seu interior ens trobem a uns -3º a les 16:00h, així que millor aprofitar les estones de solet per fer una passejada per l’exterior. Sopem a les 17:30h per anar a descansar a les 18:30h, començarem l’acens de matinada.IMGP1547

A les 24:30h ens trobem al menjador del refugi esmorzant a -5º, sembla que el temps i el fred no ens acompanyara gaire durant l’ascens. Tot i això ens equipem amb tot el material i sortim del refugi a l’una de la matinada.

El primer tram fàcil per sobre de la tartera de roca volcànica ens comportarà en uns 20 minuts fins l’inici de la glacera, on ens equipem amb els grampons, el piolet i ens encordem. Fa molt fred (-20º) però de moment podem avançar força ràpid per una glacera amb bones condicions (tenim una petita capa de 4 cm de neu nova del dia anterior), algunes esquerdes de menys d’un metre que cal saltar són tota la dificultat que trobem (apart del fred).

Sobre els 5.500m ens cobreixen els núvols i les condicions meteorològiques canvien, comença una forta nevada acompanyada d’un intens vent i del conseqüent descens de la temperatura. Continuem avançant amb poc més de mig metre de visibilitat fins els 5.700m.

IMGP1416

Just en aquest punt començo a notar l’alçada i la pressió al meu cos, i encara ens queden els últims metres (els més durs i tècnics de tot el recorregut). Però si ja estic aquí arribaré al cim segur, així que com diuen “a poc a poc i bona lletra” continu-ho avançant a pas lent però decidit.

A les 6:10h del mati arribo al segon cim més alt de l’Ecuador el Cotopaxi de 5.897m, amb una temperatura de -30º i una forta nevada que no ens permet gaudir ni de la sortida del sol ni de les vistes del cràter, però que m’omple de felicitat i d’orgull per ésser el pic més alt fet fins el moment.

Pocs minuts celebrant al cim i ràpidament iniciem el camí de retorn cap al refugi (el fred fa impossible estar més estona al cim), durant el descens vaig recuperant la força que l’alçada havia agafat prestada i a les 9h estem ja als 4800 metres fent una xocolata calenta al refugi. Descendim al cotxe, cap a descansar i a entrar en calor.

Aquesta aventura és la primera a l’Equador espero aviat poder explicar-vos com intento ascendir al Chimborazo si el Tungurahua ho permet!

 

Posted in Alta MuntanyaComments (0)

ESCALADA HIVERNAL CANAL CENTRAL DEL GRA DE FAJOL GRAN


Diumenge 15 de març de 2015.

A les 6:00h del matí el Siscu del Amo i l’Enric del Amo (pare i fill) surten de Cerdanyola direcció al Ripollès, aquest cop amb l’objectiu d’ascendir el Gra de Fajol Gran per la canal central.

Una mica més tard de les 8:00h es planten a l’aparcament i comencen l’aproximació cap a la canal sota una suau nevada i molt fred -6º. Ràpidament detecten que en les últimes 24h han caigut 20-30cm de neu nova, fet que dificulta notablement la seva aproximació.

Amb molt d’esforç van obrint traça fins al peu de la canal i finalment decideixen començar l’escalada tot i els dubtes per l’acumulació de neu en el tram inicial de la canal. Respiren fort i cap amunt, els esperen 300 metres de molta neu i de gel, que els portaran al cim (2.714m).

IMG_2769     Fajol 02

El primer tram d’uns 100 metres i de 45º d’inclinació està ple de neu verge (20-30cm) els costa molt avançar i anem obrint traça a ritme calmat i vigilant molt amb l’acumulació de neu que en alguns punts podria ocasionar alguna allau. Quan acaben aquest tram arriba un altre grup que comença a ascendir aprofitant la traçada feta pel Siscu i l’Enric.

En el segon tram, que és una mica més curt, decideixen tirar pel dret i agafar el recorregut de 65º, IV+. El gel escàs però en bon estat els permet progressar ràpidament. Aquest tram maco, dret i elegant els ajuda a recuperar forces i ànims, quina passada!

El tercer tram d’uns 150 metres i de 50º els porta gairebé al cim. Aquí es tornen a trobar amb la neu nova i el cansament comença a fer-se notar. Finalment arriben al final de la canal, ja només queden uns 20 metres fins el cim per una fàcil carena; foto de rigor i cap el cotxe.

Baixen directes i ràpidament fins el coll de la Marrana (2.529m), i d’allà al cotxe que tenen moltes ganes de que en passi el fred i tornar a casa.

cim
Dades d’interès :

– Cal tenir coneixements d’escalada i d’alpinisme.

– Ruta circular
– Quilòmetres: 5 km
– Alçada màxima: 2.714,7 metres
– Desnivell acumulat pujada: 628 metres (300 metres d’escalada en canal)

Posted in Alta Muntanya, EscaladaComments (1)


DESTACATS

Patrocinador

Estem a Facebook

Piulades @CEMCerdanyola

  1. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Propera sortida de la secció de senderisme al Garraf, el proper dia17 de desembre. Inscripcions a:… https://t.co/Po7uoIAW1T

  2. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Recordeu!! Avui la seu no obrirà, estem pont. Qualsevol cosa correu electrònic, web, facebook, Instagram o Twitter!… https://t.co/X633FahVpi

  3. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Curs formatiu d'escalada el proper gener i febrer de 2018. Encara queden places lliures! + @cemcerdanyola.cat">info@cemcerdanyola.cat… https://t.co/vjSILdqd4Q

Strava BTT/ Ciclisme