Tag Archive | "muntanya"

escalada en gel al Pedraforca


Una de les activitats més espectaculars i atractives que es poden gaudir a la muntanya es l’escalada en gel, i tot i que genera grans sensacions no es pot pendre a la lleugera dons també es una de les activitats més perilloses.


Aquest hivern està sent molt millor que els anteriors, sense ser excepcional ens ha permés fer diferents ascensions al massís del Pedraforca, escola clàsica d’escalada en gel amb cascades facils que permeten l’iniciació a aquesta disciplina i  treure el “mono” per fer una matinal prop de casa.

Per iniciarse i practicar escalada en gel es convenient i necessàri tenir experiència en escalada en roca i en maniobres amb cordes, i molt especialment en la colocació i instalació d’assegurances flotants com claus, tascons o friends, així com a experiència en vies de varis llargs i autoprotecció.
Amb un  petit grup de socis del Cem estem fent un cicle de formació per introduir aquesta activitat i fomentarla
T’apuntes?

Posted in Alta Muntanya, Escalada, Escalada en gel, NoticiesComments (0)

NOVA SECCIÓ DE MARXA NÒRDICA


       Arrenca la nova secció de marxa nòrdica amb dos entrenaments setmanals , dilluns mati i dimecres tarda , de la ma de la nostre instructora Raquel Sànchez qui ens deixa un article per poder conèixer una mica mes la marxa nòrdica.                

 QUÈ ÉS LA MARXA NÒRDICA?

 

La Marxa Nòrdica o Nordic Walking  és un exercici físic caminant on s’inclou no només l’acció de les cames, sinó també la part superior del cos mitjançant uns bastons dissenyats especialment per a aquesta activitat. La tècnica, deriva de l’esquí de fons i precisa d’un bon aprenentatge per poder aprofitar tots els beneficis físics que aporta.

 

Amb el correcte aprenentatge la tècnica de mans d’un professional qualificat, el resultat és un moviment natural que actua de forma suau però molt efectiva en tot el nostre organisme, aportant-nos múltiples beneficis tan a nivell de salut com de millora de la nostra condició física.

 

Més de 50 estudis desenvolupats per investigadors científics, a nivell internacional, demostren els efectes positius de la marxa nòrdica, convertint-la en una activitat esportiva apta per a tothom, independentment de l’edat i de la condició física.

 

Els beneficis són molts; enforteix i tonifica treballant el 90% de la musculatura del nostre cos, millora la flexibilitat i la mobilitat articular, millora la postura, activa el metabolisme i augmenta el consum de calories (410cal/hora), disminueix la pressió de les articulacions, prevé l’osteoporosi i la millora, activa la circulació sanguínia, afavoreix el drenatge limfàtic, millora la coordinació, genera sensació de benestar i ajuda a la socialització de les persones quan es practicada en grup….si a tot això li afegim el practicar la marxa nòrdica en la natura, tots aquest factors és multipliquen exponencialment.

 

 

A diferència d’altres activitats, la marxa nòrdica es practica a l’aire lliure. Es pot desenvolupar en qualsevol espai o es pugui caminar: via pública, parcs, camins rurals, senders, així com també a la platja o a la neu.

Amb aquesta activitat física recuperem l’objectiu primitiu del disseny del cos humà: CAMINAR. Un fet, que encara que sembli normal, avui dia s’ha vist totalment alterat  i moltes vegades quasi anul·lat, per un dels grans mals que pateix avui dia la nostra societat, el sedentarisme, el gran culpable de moltes malalties i dolors de la població en general. Tothom a fer Marxa Nòrdica!!!

La secció de  Marxa Nòrdica del Club D’Esports de Muntanya Cerdanyola ofereix cursets, organitza sortides col·lectives de cap de setmana i entre setmana , per Cerdanyola i els seus entorns.

Per : Raquel Sànchez

Marxa Nòrdica CEM Cerdanyola                                    marxanordica@cemcerdanyola.cat

Posted in Marxa Nòrdica, Noticies, SenderismeComments (4)

Petit Vignemale (3.032m)


Desprès de descartar el viatge a Ecrins per les males previsions del temps ens decidim a anar a Vignemale l’Enric, el Martin i jo, hem cregut que era un destí prou alpí per treure el mal gust de boca per haver de renunciar al que teníem previst.

Matinem com ja es habitual i a les sis del matí carreguem cotxe i anem tirant cap a Osca ja que decidim anar pel túnel de Bielsa i arribar al migdia a Pont d’Espagne a Baiselance a França.

Amb una paradeta per esmerçar alguna cosa a Bielsa i desprès de descobrir que el port del Tourmalet està tancat, trobem el camí per arribar a Lourdes i finalment aparquem a Pont d’Espagne a 1470mt als peus de la vall de Gaube, espai natural preciós i encantador que ja coneixíem d’altres visites.

12341273_10206799187650440_5259880722792430775_nEns equipem i desprès de comprovar que es impossible reduir el pes i el volum de la motxilla tot el que voldríem comencem a pujar pel camí, sota un bosc tancat i ombrívol que està completament gelat en molts trams, hem d’anar amb precaució de no relliscar i aviat comencem a trepitjar neu, sort que hi ha una lleu traça que ens precedeix i ens ajuda a fer camí.

Aviat sortim del bosc i els sol i la calor ens obliga a treure roba i les ulleres de sol, el tenim enfront i tot i estar en plena cara nord i dirigir-nos al sud encara està el sol molt alt i ens cau de ple. Arribem al Llac de Gaube, es molt allargat i s’intueix el camí a la dreta del mateix, el gruix de neu augmenta i la traça no està gaire marcada, ens obliga a esforçar-nos més, tot i que l’entorn i el paisatge es increïble i ens anem aturant per fer fotos anem ràpid, portem bon ritme i les irregularitats del camí i la dificultat que representa portar una bona motxilla s’esvaeixen tot just quan en sortir d’un revolt veiem per primer cop la cara nord del Vignemale, increïblement bonica!

Crec que es una de les imatges mes belles del Pirineu, la cara nord del Vignemale a l’hivern i tot el Circ de Gaube genera una sensació molt potent de muntanya, de severitat, d’aventura. Parets de roca de mes de 500mt entre couloirs i corredors llegendaris, parets de gel cobertes de seracs de color blau turquesa fa que et traslladis a l’època de la descoberta i l’aventura, de personatges mítics i dels precursors del que es avui en dia l’alpinisme mundial.

Desprès de tres hores arribem al refugi d’Oulettes de Gaube, espai privilegiat sota mateix del circ de Gaube amb el Vignemale presidint la corona de tres mils mes macos del Pirineu ( es una apreciació molt personal ).12391993_10206799195850645_6622633121106255247_n

La nostre intenció es pujar a dormir al Refugi de Baiselance, més amunt, descansem i bevem aigua i comencem a tirar pel lateral del refugi. Aquí no hi ha traça oberta i la feina ens supera, amb neu fins al maluc i enfonsant-nos cada dues passes fins a la cintura fa que una hora després no haguem avançat més d’un centenar de metres, la nit està a prop i veient la dificultat per avançar decidim recular i fer nit a Oulettes.

Ens acomodem a la part lliure del refugi, es ample i ven equipada, la zona de lliteres està ben arreglada i disposa de matalassos i mantes. Hi ha una parella de bascos amb qui fem amistat, desprès arriben quatre catalans més, es el que tenen els refugis, no hi ha altre cosa a fer que xerrar, compartir i explicar anècdotes, realment l’experiència de conviure amb altres persones en llocs apartats i encantadors obre el millor de tu.

Al matí toca diana a les 6h en punt, esmorzar ràpid i encara endormiscats fem el plànig del dia, remuntar els 500mt fins a l’Horquette d’Ossue i baixar al refugi de Baisselance per entrar al glacial d’Ossue.

La neu està més dura que ahir, ha gelat una estona i al llarg de la nit a endurit però la calor es inusual-ment alta i es preveu que pujaran molt les temperatures, esperem que ens permeti avançar sense gaires dificultats.

12342594_10206799191530537_6317995947258486047_nEn un parell d’hores ens plantem al coll d’Ossue i ja veiem el refugi, però ens hem de resignar i veient que la temperatura es molt alta i que la glacera te una gran quantitat de neu acumulada i no existeix cap traça oberta renunciem a fer el que teníem previst i ens decidim a fer el Petit Vignemale, el tenim 400mt sobre nostre i creiem que es el més assenyat, a la glacera hi han esquerdes que conec molt bé i estan totalment ocultes sota la neu, ho deixarem per altre visita.

Fem un petit mos i enfilem poc a poc la pujada pel llom de la pala i a un metre de la paret sud del pic, tenim a la dreta la cara nord del Vignemal i la resta de tresmils que l’envolten, la vista es increïble. Després d’una estona per pales de neu dura ens plantem al cim del Petit Vignemale, un cop més aquí.

12360265_10206799190410509_1692572677586284417_nDesprés de les fotos de rigor ja només queda deixar-se caure per les pales del pic fin al coll i refer el camí fins al refugi, la tornada es fa feixuga dons ja es migdia i la neu torna a tenir poca consistència, t’enfonses contínuament i has d’anar amb precaució no et torcis un peu o caiguis en algun forat, decidim dormir avui al refu i l’endemà baixar fins el cotxe tranquil·lament, d’aquesta manera estarem altre nit sota els braços acollidors d’aquesta muntanya meravellosa.

Track sortida: http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11635497

Posted in Alta MuntanyaComments (0)

Crònica de l’Anglada Guillamón (500mt V+, Terradets)


Un matí gèlid es el que sé que trobaré quan surto de casa a les 6 del matí i hem dirigeixo cap al Congost de Terradets a Lleida, a tocar de Tremp. Un viatge que conec molt bé però que aquesta parada fa molts anys que no la faig i que no puc deixar de plantejar cada vegada que passo pel congost camí de Sort i quedo seduït davant l’imponent massa de roca calcària que es la paret de les Bagasses, no puc evitar traçar les rutes que he fet i que puc recórrer amb una mirada ràpida mentre condueixo, Supertramp, CADE, Colores, Villaverde, Vidal Farreny i tantes altres.

Aquest cop he quedat amb el Pere i uns amics del CESQV de Sant Quirze, feia temps que volia escalar amb el Pere i no coincidíem, es molt autèntic i per tot el que hem parlat tenim molt en comú en quant a la muntanya, l’estil i grau d’escalada, practiquem moltes disciplines sense destacar en cap d’elles i una mica la filosofia que apliquem o concebem per viure el més intensament possible el que més ens agrada, la muntanya i la natura.

IMG_20151228_103248Poc després de les 8h del matí arribo a l’Hotel del Llac, tot just passat Terradets i Roca Regina, i ells ja estan esmorzant, ens presentem i els quatre coincidim en alguna cosa, fot un fred de l’hòstia!!!! Sis graus sota zero marca el termòmetre que hi ha a l’entrada i no convida a res més que fer un cafè amb llet i esmorzant bé.

A les 10h comencem a pensar que es moment d’enfilar cap a la paret si volem fer alguna cosa, així dons aparquem a la Font de les Bagasses i amb un vent que et cala tot el cos i a l’ombra de la paret ens equipem i preguem que el sol toqui en algun moment la paret, travessem el túnel del tren i arribem a l’inici de la via.

IMG_20151228_132357Faig cordada amb el Pere i començo jo, un primer tram sense equipar fàcil però amb el fred que fot costa trobar presa còmode, 50 metres que et deixen en una bona esplanada per fer reunió.

Aquí comença el que diuen el jardí o jardinet, una rampa que fas caminant i que va pujant per un caminet, anem en ensamble per fer via, el Pere va obrint i de tant en tant posa algun tascó o friend i fa llaçades en alguna sabina.

Anem fent i avancem 100mt d’alçada fins a la R4 en una alzina molt ben afermada a la roca i molt còmode, aquí comença l’escalada més vertical.

Surto posant un friend en una placa de IV amb bona presa, vaig trobant algun pitó oxidat i sense dificultats arribo a la R5, continuo perquè es una tirada curta de 35mt i per passatges de IV+ arribo a la R6.

D’aquí surt un diedre molt maco que et deixa 40metres més amunt travessant una placa molt aèria i et deixa sota un sostre vermell que intimida dons no es veu com protegir-lo. El Pere ho soluciona sense problemes i arriba a la R7.

Surto a l’esquerra del sostre i veig dos parabolts sobre meu, per una bavaresa molt aèria flanqueges el sostre i per sobre amb passos de V enfiles un diedre espectacular que et far anar per fora de la roca, no hi han assegurances i amb un parell de friends protegeixo el pas, la R8 està en una replà de 2 pams i 50mt per sobre de l’anterior.

IMG_20151228_140441El Pere enfila el diedre que continua sense problemes amb passos de IV i V i arriba a la feixa 375mt Pere sobre de l’inici de l’escalada. La feixa es un camí al ben mig de la paret que et permet escapar i baixar caminant, amb una perspectiva de la vall increïble va descendint cap a la dreta fins arribar a la carretera.

Nosaltres continuem, el Pere tira davant i tornem a anar en ensamble, unes rampes fàcils de III i IV et deixen un centenar de metres més amunt sota el pas més maco de tota la via, la sortida Vidal-Farreny, 35mt sense equipar de V amb un pas desplomat de V+ amb molt bona presa i molt, molt aèria protegit amb un clau recargolat per moltes caigudes segurament i que deu fer molts anys que algú el va posar. Faig la tirada amb encert i tot i suar a la sortida aconsegueixo fer cim sense problemes, estic dalt de la paret.

IMG_20151228_152815Fa fred, son quarts de 4 de la tarda, hem trigat 4 hores i mitja en fer els 500mt, l’espectacle es increïble, el sol pobre de mitja tarda ens dona confort i ens ajuda a gaudir de l’espectacle de la Roca Regina impressionant a la cara contraria, veiem el pantà de Terradets i la Noguera Pallaresa circula com una serp sota el congost, veiem els cims del Pallars amb taques de neu i tot el Montsec al nostre voltant, han passat vint anys des de l’última visita a aquesta paret i espero que no tornin a passar sense fer una visita.

Crònica per Mon.

Posted in EscaladaComments (0)

Sortida matinal al Pantà de Foix (22 de novembre de 2015)


El matí del passat diumenge 22 de novembre a les 7 hores, ens trobem a prop de l’Ateneu de Cerdanyola amb cares de son i fred, ens desitgem bon dia i entre rialles i bromes comencem el viatge cap a Castellet, a la comarca de l´Alt Penedès.

Després de 40 minuts de viatge arribem a l’aparcament que hi ha a la vora del Castell de Castellet. Ens preparem amb motxilles, bastons…. Ens abriguem perquè “la rasca” és bona a aquelles hores del matí. El Rafa, company també del CEM, ofereix bastons i unes pautes d’ús a qui vulgui practicar el Nòrdic Walking. Tots preparats i….engeguem el camí.

Comencem per un corriol que surt del mateix aparcament i anem fent camí per diferents tipus de terreny. El relleu del Parc està força marcat pels contrastos; amb àrees molt muntanyoses, on hi ha un predomini dels espais forestals, i d’altres àrees que flanquegen el Foix i que són ben planeres. En aquests sectors propers al riu l’agricultura hi ocupa la major part del sòl.

IMG_20151122_111308

IMG_20151122_122010

Fem una aturada per esmorzar just a la vora del pont des d’on es divisa la presa del pantà. Una vegada hem agafat forces tornem a reprendre el camí per fer la segona part fins l’arribada de nou al punt de partida. Durant el trajecte, anem gaudint de les majestuoses vistes al Pantà de Foix, un pantà artificial que pertany al riu de Foix i que s’ha acabat convertint en una important reserva ecològica on diversos tipus d’aus han trobat refugi per viure.

Amb algun desnivell no gaire important fem pujada entre pins i arbustos fent que el camí no perdi el seu encant en cap moment.

IMG_20151122_104927_HDRDesprés d’uns 14 kilòmetres aproximadament arribem al final del nostre camí, satisfets per les vistes i per l’agradable caminada de la que hem pogut gaudir. Ens acomiadem i….fins la propera!!!

Posted in SenderismeComments (0)

Trailwalker, d’Oxfam Intermon


El socis del CEM Cerdanyola també participen en activitats solidaries, i des del club no podem fer altre cosa que mostrar la nostra col·laboració i suport a en en Joan Moreno, que està participant a la Trailwalker  organitzada per Oxfam Intermon .

El Joan participarà el proper 16 d’abril del 2016 a la Trailwalker 2016, intentant complir el repte d’acabar la cursa de 100 km. (en menys de 32h), però sobretot intentant ajudar a Oxfam Intermón a complir el seu objectiu d’eliminar la fam al món.

L’equip Pin i Pon començà ha organitzar sortides per anar rebent ajudes, i des de el club llencem aquest anunci per a si voleu participar en aquesta caminada que organitzen el proper dia 13 de desembre per la  muntanya de Montserrat amb un preu d’inscripció de 10€ i així col·laborar en aquesta iniciativa solidària .

Podeu confirmar la vostra assistència a la sortida mitjançant el correu joan_petit@telefonica.net i també podeu fer les vostres aportacions econòmiques enviant missatges de suport al 28018 amb el text “TW G102  (texte)”, o be col.laborar amb ingressos a la conta de l’equip http://trailwalker.oxfamintermon.org/es/equipos/ficha/BCN2016/G102/pin-i-pon

Us mantindrem informats de totes les activitats que facin per si voleu participar-hi.

Posted in Noticies, SenderismeComments (0)

Sortida a la Ferrada de les Baumes Corcades amb l’escola de dansa i preparació física Somnis


El passat diumenge vam organitzar una sortida molt especial, els alumnes de l’Escola de Dansa i preparació física Somnis de Cerdanyola que tenien ganes de fer alguna activitat a natura i juntament amb la direcció del Centre, des de el CEM Cerdanyola hem organitzat una sortida a la via ferrada Baumes Corcades a Centelles.

No es tracta d’una ascensió difícil ni complicada en els trams fàcils, està catalogada com a K3 de dificultat, tot i que hi han diferents variants en les que aquesta augmenta degut a la singularitat del tram ( pont tibetà ) o a la inclinació que en algun moment arriba a desplomar ( més de 90º ).

El dia neix molt clar i ja adverteix calor, quedem d’hora i anem cap a Centelles. Un cop al pàrquing del mas d’on surt el camí cap a la ferrada repartim el material personal de seguretat, ajustem arnesos i fem una primera explicació de tot el protocol de seguretat que hem d’anar seguint, aclarim algun dubte i després de tenir tot preparat iniciem camí de l’inici.

IMG_20151115_094140 IMG_20151115_100729

Hi ha molta gent que puja davant nostre, grups petits de 3 o 4 persones però també algun de tant nombrós com el nostre que entre tots sumem 23. Un cop al peu de la ferrada últimes explicacions i aclariments i formem grups de 4 o 5 persones entre els que intercalem monitors del CEM i del CESQV (Club Excursionista de Sant Quirze del Vallès) que ens han vingut a fer un cop de mà.

Anem progressant lentament dons davant hi ha molta gent i es formen taps en els indrets de més dificultat però les parades son breus, la gent gaudeix de les vistes i molt aviat comencem a guanyar alçada i les tremolors i la por a l’alçada aviat arriba, hi ha algú que te algun problema però amb aclariments de com progressar i veient que la seguretat està garantida tot queda en una suada momentània.

Anem avançant i en un moment donat la via es bifurca i el grup gran continua per la variant fàcil i un grupet de valentes i valents volen provar quelcom més “canyer” i anem cap el tram de desploms catalogat de K4-K5, una successió de trams desplomats que augmenta significativament la dificultat i posa a prova la força de braços i la resistència.

IMG_20151115_113400Tots bufen però amb algun descans i amb ajuda el grup progressa fins el primer descans i aquí un dels membres del grup no pot més i les forces l’abandonen, tot i intentar-ho al final els braços diuen que no i decideixo muntar un ràpel i baixar amb ell al camí i retornar per la part fàcil, la resta del grup progressa be i segueix buscar la resta del grup.

Al final tothom a quedat satisfet i a gaudit de l’experiència, ha estat a l’alçada del que esperaven i la petita aventura ens emplaça a buscar altres moments per gaudir conjuntament d’activitats a la natura.

IMG-20151115-WA0037S’ha de fer un agraïment molt especial a l’Albert Pendón, instructor de barrancs del CESQV i un gran amic i a la Cristina Stanciu, sòcia del CESQV, alpinista, muntanyenca i gran amiga també, per ajudar-nos en aquesta activitat a fer que tot anés perfectament controlat i que els seus coneixements hagin contribuït al bon desenvolupament de l’activitat.

Igualment al Jairo i l’Aitana responsables de l’Escola Somnis per confiar en el CEM Cerdanyola per realitzar aquesta activitat conjuntament i així establir criteris de col·laboració que ajudin a donar a conèixer entitats, empreses i col·lectius de la ciutat.

Posted in Barrancs / FerradesComments (0)

Cresta de la Roca de Nargó


Matinem per anar a fer una cresta a Coll de Nargó que hem trobat a internet i que m’ha fet il·lusió perquè estava oberta pel Lluis Trabalón, antic company del desaparegut CIMS, club de muntanya de Cerdanyola que va deixar de fer activitats fa anys i amb el que vaig realitzar moltes escalades i sortides a alta muntanya.

La ressenya es poc precisa i davant el dubte, com sempre, carreguem la motxilla amb molt més material del que farà falta, però ja se sap que millor que sobri que no que falti.

L’aproximació es molt curta, 10 minutets de marxa per un corriol sobre el poble que tot just desperta, son 2/4 de 8 del matí i fa fresqueta, mirem el llom de la cresta i toca ja el sol, el cel blau intens i cap núvol, magnífica jornada.

    Desprès de fer voltes per el que creiem que es el punt d’inici i no trobar el punt carbassa que indicava, ens enfilem directament pel bosc i trèiem el cap per la cresta sobre unes vies d’escalada. Tot se guit i desprès de col·locar-nos l’arnès i preparar material comencem a progressar per l’aresta, terreny fàcil però no val a badar, aquí dalt un traspeus pot significar un accident.

Anem fent i arribem a la primera dificultat, un ressalt de 4art que ni tan sols protegim, les abundants presses i els generosos forats a la roca calcària permeten pujar sense IMG_20151101_103502complicacions, ens sentim be i amb ganes i l’entorn magnific ens motiva a fer via, les llums del mati son espectaculars i les muntanyes del voltant farcides de plaques i agulles calcàries ens animen a traçar rutes futures.

Arribem a la que serà la màxima dificultat de la ruta, una placa de 20mt que te varies vies equipades, tenim la referencia de que una es un 6a. Desprès de calçar els peus de gat i assegurat per l’Enric començo a pujar per uns blocs verticals però amb molt bona presa, els parabolts estan pròxims i la progressió es fa molt segura, arribo al quart seguro i aquí està el pas que es resisteix però acaba sortint. Desprès de baixar-me l’Enric repeteix la via i també amb alguna dificultat en el mateix punt.

IMG-20151101-WA0022IMG_20151101_104143

Recollim corda i material i avancem per camí molt més fàcil, sempre buscant el punt més alt de la cresta ens trobem al final de la mateixa, estem arribant al últim pas que podem fer sobre de la roca i ens veiem obligats a rapelar fins a terra on veiem un camí perfectament marcat.

Una magnífica cresta apta per iniciar-se en l’alpinisme en un entorn de roca calcaria que permet passar un dia d’escalada total, hi han vies d’escalada esportiva arreu i el bosc en aquesta època ple de bolets, varem fer una collida de Camagrocs i peus de rata que va posar la nota gastronòmica a la sortida.

Track de la cresta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11278669IMG-20151101-WA0024

Posted in EscaladaComments (0)

Crònica de la Cresta de Cabirols al Pedraforca


IMG_20151011_131242IMG_20151011_145531   Ben d’hora quedo amb l’Aina, ha dormit poc perquè a estat treballant al concert d’U2 a Barcelona, un malentès d’horaris fa que arribi a casa més tard del previst.

Anem cap el Pedraforca, avui farem la Cresta de Cabirols fins el Pollegó Superior, una via d’envergadura i molt llarga que suposa el bateig en l’alta muntanya per l’Aina i la Gemma que està a la Cerdanya i ens espera al pàrquing del Mirador del Gressolet. Tinc certa inquietud perquè no conec a la gemma, tot i que les referències son bones i se que escala i que està forta no les tinc totes.

Arribem desprès de les presentacions, comprovar material i fer les motxilles enfilem cap al refugi Lluís Estasen, d’allà fem el camí de la tartera passant per sota del Pic de Cabirols i de la seva paret, veiem el Gat i s’intueix el Calderer, m’agrada que tota la gent que arriba al refugi tira cap al camí del Coll del Verdet, estarem tranquils penso per mi.

IMG_20151011_141504Amb una bona suada arribem a l’inici de l’escalada sota la Dent de cabirols i després de col·locar-nos casc i arnés comencem.

Hem tranquil·litzo quan comencen a trepar per Canals de IIº i IIIº perquè comprovo que tot el que hem deia l’Aina sobre la Gemma era cert, es belluguen amb ritme i segueixen totes les meves indicacions, el dia es esplèndid i anem fent fotos espectaculars fins que arribem entre rocs i Canals a la primera dificultat seria, un ràpel de 28m fins al coll est del Gat sota la primera orella.

L’instal·la cio esta muntada amb un pitó i un gruix considerable de vagues i cordinos, tot i que algun es veu vell hem dona prou confiança. Dono les indicacions necessàries per garantir la seguretat de la maniobra i baixo primer. Tot seguit baixen elles al·lucinant del pati que hi ha i del ràpel volar, gaudeixen molt i es nota. Per arribar a l’orella oest m’han d’assegurar per escalar un curt diedre de IVº, passo sense problemes col·locant un parell de friends i arribo al ràpel següent de 30m. Tornem a realitzar la maniobra i un cop més totes dues flipen amb l’ambient que hi ha.

A partir d’aquí anem sense encordar seguint unes marques vermelles fins el Collet de la Cova i seguim fins el Calderer, estem sols i ens sorprèn la gran quantitat de gent que hi ha dalt del Pollegó Superior, es senten els crits i les converses de tots a l’hora i destorba el silenci que hem tingut fins aquest moment.

IMG_20151011_151535Foto de cim i cap al Pollegó, desfem el camí normal i en la primera cadena de passamà decidim muntar ràpel perquè està ja cansades i no val a badar. Sense cap problema arribem al cim del Pollegó Superior i comprovem que tothom ens mira encuriosits, la majoria han pujat pel Verdet i ens pregunten d’on sortim amb tota la ferralla i les cordes.

Ja només toca baixar cap a l’enforcadura i arribar-nos al refugi de nou, tot i que baixant ens trobem una noia que ha caigut i es queixa molt del colze perquè se l’ha colpejat al relliscar. Li fixem el braç al cos amb un fulard i l’ajudem a baixar fins el camí.

Ja al cotxe ens acomiadem de la Gemma que torna a la Cerdanya i nosaltres tornem cap a casa.

Potser no son conscients del que han fet avui, una via d’envergadura i poc accessible per tothom, no es molt compromesa en dificultat tècnica però es tot un repte d’alta muntanya.

Track de la ruta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11280735

Posted in EscaladaComments (0)

Crònica caminada popular la Mola-Santa


Tornem a matinar, ja es una constant que no fa mal quan es tracta de gaudir d’un dia de muntanya i prop de casa.

Avui ens hem proposat fer la caminada popular organitzada pels amics del Centre Excursionista de Santa Perpetua (CESP), una prova de resistència inclosa en el calendari de la FEEC que te una distancia de 43km, a priori sembla molt però la distribució dels avituallaments i els controls, així com els punt d’aigua i menudalles està molt més que encertat, i tot i la distancia es fa molt agradable dons vas fent parades en punts estratègics.

  IMG_20151004_110249Sortim unes 200 persones de Santa Perpètua en bus direcció Coll d’Estenalles, ens rep un entorn colpat per la boira i el fred i no es perd gaire temps, l’organització fa cinc cèntims de com està senyalitzat el camí i de l’estat del mateix, quatre preguntes tècniques i arrenquem.

Hi han molts participants que surten corrents, tot i no ser una cursa de muntanya l’influencia d’aquest tipus de proves i la difusió mediàtica que està tenint ho afavoreix, tot i així l’organització ho adverteix que si van molt de pressa es poden trobar amb avituallaments tancats.

IMG_20151004_133030Anem amb molt bon ritme dons el primer tram es molt agradable i des de el Pla dels Ocells fins a la cova del Drac es una passejada, iniciem la pujada a la mola on fem un primer mos i bevem aigua.

Ja iniciem el descens i passem sota la paret de la Font Soleia, faig sense poder evitar-ho una ullada a les vies d’escalada que en altre temps vaig fer, una zona dura i desplomada on no regalen res.

Arribem a Santa Maria de Deu de les Arenes entre pins i còdols i ens IMG_20151004_074635espera l’esmorzar, ben menjats i hidratats anem fent pel fons de la riera i pensem en la següent pujada. Passem per Can Cadafalch i els corriols ens encisen, les olors i els colors intueixen una tardor endarrerida però que està a tocar. Ens enfilem cap a Sant Sebastià de Montmajor, entre Gallifa i El Farell, petit nucli amb pocs habitants pertanyent a Caldes de Montbui on destaca l’església romànica del segle XI.

Des de aquí ja veiem el següent punt de pas, el Pic del Vent s’enfila davant i l’alçada i la distancia recorreguda fa que algú rondini i es queixi de mal de peus i de calor, les boires ja han desaparegut i el sol sense cremar fa la seva tasca, un  cop a dalt les vistes sobre el Vallès son esplèndides i a 360º es pot gaudir fins a l’horitzó.

IMG_20151004_091728Ja només queda baixada, i entre corriols arribem al Castell de Sentmenat on fem un refrigeri i prenem algun fruit sec, continuem fins a Palau de Plegamans ja entre urbanitzacions i finalment arribem a Santa Perpètua de la Mogoda. Aquest últim tram no es gaire maco en comparació amb la part de muntanya, però tenint en comte la ubicació de la població està prou ben resolt l’itinerari.

Els amics de Santa Perpètua ens reben com cal amb begudes i menjar per recuperar-nos d’alguna manera, desprès de tancar i sellar l’últim control de pas ens donen una samarreta d’obsequi i no podem més que felicitar-los per l’organització de la prova que ha estat excel·lent, ens acomiadem i de ben segur que el proper any ens veurem de nou.

Track de la ruta: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11278979

Posted in SenderismeComments (0)

Senderisme de tardor al Ripollès


Quedem al bonic poble de Vallfogona de Ripollès amb els amics de Muntanya-Muntanya per fer la descoberta d’aquesta zona que feia més de 20 anys que no visitava. Travessem els carrers i alguna arcada sota les cases del poble direcció sud per baixar al Pont Medieval i seguint marques morades ens arribem a la Font Tosca, curiosa formació calcària que és formada per l’aigua que raja d’una font.

Entrem a la Vall del Torrent de Tornall, i amb l’espectacle de la tardor, trepitjant una catifa infinita de fulles i endinsats en un quadre de tonalitats ocres fem camí pujant a tocar de la riera i anem descobrint gorgs i salts d’aigua espectaculars fins arribar ja força amunt al Forn de Calç de Llastasanosa on farem una parada per recuperar forces i fer un mos.

IMG_20151031_122905IMG-20151031-WA0016

A partir d’aquí ens separem del grup de Muntanya-Muntanya per anar més depresa dons ens esperen a casa d’horeta i enfilem ja la forta pujada cap a La Barraca i tot sortir del bosc el sol ens acarona despès de força estona d’ombra, i tot seguit arribem al Coll de Milany des de on ja podem veure les runes del Castell de Milany.

Pugem sense gaire problema i podem obtenir unes vistes increïbles del Ripollès, el Berguedà, Osona i la Garrotxa, el dia es fantàstic i permet gaudir-ne.

IMG-20151031-WA0013

Un cop refets i hidratats enfilem el camí de carena que sense gaire desnivell ens condueix per sobre de la carena fins al Puig Obiol i baixem suaument fins trobar-nos amb l’Ermita de Santa Magdalena de Cambrils.

A partir d’aquí el camí baixa molt fort per corriols relliscosos i on hem de parar compte de no anar a terra. Seguint corriols i travessant algun tram de pista baixem cap a la vall deixant enrere el mas de Puigvassall i arribant de nou a Vallfogona, on recuperem forces al Bar La Polla cruspint-nos unes galtes i unes favetes que entren sense problemes.

Track de la ruta:  http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=11271738

Posted in SenderismeComments (0)

Encantat gran (2.748m)


El dissabte passat, aprofitant que encara no han caigut les primeres nevades de l’any, decidim marxar cap el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany Sant Maurici. Objectiu: ascendir la normal de l’Encantat Gran (2.748m) i gaudir d’aquesta zona espectacular del nostre país.

Arribem dissabte al vespre, amb la intenció de dormir a l’aparcament del Prat de Pierró (1.639m), lloc des d’on iniciarem al ruta al matí següent. La nostra idea era matinar força per anar ràpid i tornar cap a casa d’hora aprofitant que el canvi d’horari ens regalava una hora més per dormir, però ens adormim dues horetes més del previst.

Tot i així, sortim de l’aparcament sobre les 9h i comencem a pujar cap al refugi Ernest Mallafré (1.893m) de la FEEC, anem a bon ritme i avancem força ràpid per un camí fàcil, entre un entorn que ens mostra la tardor en la seva màxima esplendor. Deixem el refugi enrere i encetem el camí cap al peu de la canal, aquesta ens permetrà accedir al coll dels encantats i d’allà directes al cim. El tram de la canal no te cap dificultat tècnica però millor portar el casc posat per si cauen pedres, ja que la roca està força trencada.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

IMG-20151025-WA0012-01

Sortim a la canal (2.582m) superant de cop un fort desnivell i decidim parar a esmorzar i descansar abans d’encarar l’últim tram de l’ascens. Amb la panxa plena continuem cap el cim per un camí bastant marcat i que requereix fer algun pas de grimpada fàcil, abans d’arribar al pic. Arribem al pic de l’Encantat Gran (2.748m), tenint la sort que la meteorologia ens a regalat un dia espectacular, i per tant, tenim unes vistes del Pirineu immillorables (podem veure fins i tot l’Aneto i la Maladeta). Ens quedem al cim una bona estona, uns 45’ que ens permeten gaudir de les vistes abans de decidir tornar cap al aparcament. Des del cim podem descendir rapelant o desgrimpant la ruta d’ascens (nosaltres triem la segona opció per més còmoda i ràpida), superat aquest tram enfilem directes i en unes dues hores estem al aparcament.

En resum una bona i fàcil ascensió pirinenca, en un entorn privilegiat.

Dades de la ruta:

-KM: 13,55km

-Desnivell acumulat pujada: 1.173m

-Material: Casc (material per rapelar opcional segons l’experiència)

-Track de la ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11200586

Posted in Alta MuntanyaComments (2)

DESTACATS

Estem a Facebook

Piulades @CEMCerdanyola

  1. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Bones vacances , en veiem al setembre! #cerdanyola #cemcerdanyola https://t.co/0NBSMTM8gw

  2. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Arriba la neu i ja tenim aquí els nous equips de lloguer fixe.climb per a sòcies i socis del… https://t.co/oFRleuiRaz

  3. CEM Cerdanyola
    CEM Cerdanyola: Unes quantes imatges de la sortida de la secció de senderisme del passat diumenge dia 20.… https://t.co/kgrkMB9PvK

STRAVA Trail

Strava BTT/ Ciclisme